Crítica de cinema
Xavi Serra

Tomboy

**** Direcció i guió: Céline Sciamma. 82 minuts. França (2011).Amb Zoé Héran, Malonn Lévana, Jeanne Disson i Sophie Cattani.

Si en el seu debut, Naissance des pieuvres, Céline Sciamma explorava la descoberta de la pròpia orientació sexual en un equip de natació sincronitzada, a Tomboy la cineasta francesa indaga en els plecs de la identitat i el gènere a través de la història de la Laure, una nena que aprofita un malentès per mudar de sexe quan la família es trasllada a un nou barri. Lluny de ser una versió preadolescent de Boys don't cry , el film és menys un retrat del prototip de xicotot que una fascinant aventura immersiva en les foscors de la identitat, un thriller emocional en què la doble vida de la Laure qüestiona, sense pretendre-ho, els rols de la infància i l'adolescència i examina les convencions del primer amor des d'una òptica original. La mirada quasi documental de Sciamma, l'androgínia natural de la protagonista -l'extraordinària Zoé Héran- i el rebuig a convertir la peripècia en un estudi psicològic sobre la identitat transgènere fan de Tomboy una proposta molt recomanable, un relat d'iniciació diferent explicat amb rigor, delicadesa i vivacitat.