EL PRODUCTE
Ous
A la Guerra Civil també es lluitava per fer una truita de tant en tant
Va haver-hi una època en què un ou era molt més que una caixa que s’obre i no es tanca, que una única cèl·lula, que la proteïna marc, que el terror del colesterol, que un 0,10 € la unitat. Va haver-hi una època en què un ou semblava la solució al drama de la fam durant la Guerra Civil. El departament d’Agricultura de la Generalitat va engegar la Batalla de l’Ou per promoure que cada casa tingués una gallina que abastés d’ous la família. La iniciativa va fallar perquè no hi havia prou pinso per alimentar les ponedores...
LA IDEA
Màgia
Recupereu les receptes de ‘La cocina de recursos’ (1941), d’Ignasi Domènech
Ignasi Domènech, el cuiner mediàtic de la primera meitat del segle XX, va treballar en la causa de la postguerra creant receptes nutritives, saboroses i econòmiques gairebé sense ingredients. Una mena de prestidigitació en què el truc consistia a treure conills guisats de la cassola on només s’hi havia posat una pastilla de caldo. Una de les seves fites màgiques va ser una truita que semblava d’ou i patates. Les patates eren la part blanca de la pell de la taronja, ben sofregida, i l’ou era una barreja d’aigua, farina i bicarbonat.
L’ACTIVITAT
Un gran exemple
‘Menús de guerra’, Museu d’Història de Catalunya (BCN). Fins al 28/9
En plena febre gastronòmica, quan els cuiners són les celebrities més desitjades, el MHC ha estrenat una exposició sobre els precedents del fenomen. Ignasi Domenèch, Rondissoni o Joan Vila van passar de treballar en grans restaurants i per a la burgesia i la noblesa a gestionar menjadors col·lectivitzats, crear receptaris humils o il·lusionar la població a partir d’unes llenties amb pedretes, com si es tractés d’un caviar cruixent. Són un gran exemple i avui els hauríem d’emular.
