‘The ranch’

“Aquesta nit podríem veure alguna cosa a Netflix”, proposa un dels protagonistes de The ranch en un capítol al seu pare. “¿I això què coi és?”, respon el vaquer veterà. Aquesta petita broma autoreferencial és l’únic moment d’ironia postmoderna que es permet l’última sèrie còmica estrenada per Netflix. I ve molt a tomb perquè The ranch sembla destinada a un espectador als antípodes del target habitual d’aquesta plataforma online. Ens trobem davant d’una sitcom tradicional, riures enllaunats inclosos, ambientada en un poble perdut del Colorado on retorna Ashton Kutcher després de veure com fracassava la seva carrera esportiva. El seu pare (Sam Elliott), amb qui sempre se les té, és un ranxer prototípic defensor dels valors nord-americans més clàssics i rancis. Obra de dos guionistes de Dos hombres y medio que mantenen el gust per observar el funcionament d’una llar habitada per mascles i un tractament un punt procaç del sexe, The ranch provoca desconcert pel que té d’anacrònica. Aquesta també acaba sent la seva gràcia: la sèrie ofereix un context conservador per parlar amb humor però sense altivesa dels habitants d’una Amèrica rural normalment menystinguda o convertida en objecte de befa pel cinema i la televisió. |