The lords of salem

Al final, Rob Zombie acabarà sent el músic reconvertit en director de cinema amb una filmografia més sòlida. De fet, l'exlíder de White Zombie cada vegada és més bon cineasta. The lords of Salem , per exemple, ja no és cap gracieta anecdòtica: és una pel·lícula de terror molt potent. En aquesta actualització del mite de les bruixes de Salem hi ha nervi narratiu, talent visual i, en general, un gran atreviment creatiu. The lords of Salem emmiralla aquelarres i malediccions del segle XVII amb costums actuals consagrats al mal i la foscor: programes de ràdio dedicats inconscientment a la màgia negra, músiques que invoquen el Maligne, tribus urbanes que segueixen obscurs rituals moderns.... Tot plegat desemboca en un film inquietant mentre es mou pel terreny del misteri (la part La llavor del diable ) i vibrant quan s'esvalota amb imatges de bruixeria sense corretges. L'espectador poc exigent de cinema de terror, el que disfruta amb la sang, el fetge, els monstres i el mal rotllo, en gaudirà tant com un gurmet sibarita dels films de por.