The interview

The interview ha estat envoltada de tanta cridòria extracinematogràfica (amenaces de Corea del Nord, hackeig a Sony, rècord de descarregues il·legals...) que ara ens arriba desnaturalitzada. “No n’hi per tant!” ”Si només és una comedieta!” Doncs, bé, el rebombori proper a una crisi internacional demostra que sí que n’hi ha hagut per tant i que si no fos una comèdia (un gènere que permet dir bestieses més fort i més clar) possiblement no hauria causat tant de merder. Alguna cosa té aquesta caricatura del règim de Kim Jong-un que, potser perquè és tan ximpleta, a alguns els fa mal i a d’altres pessigolles. No és tan elaborada com El gran dictador o Ser o no ser, d’acord. Però sí que força i testa els límits de l’humor amb un criteri modern (¿es pot fer sàtira política amb un estil proper a Zoolander?). Hi ha gags molt potents, potser per inesperats o potser pel context poc habitual, que si a més estiguessin interpretats per un gran comediant (James Franco està molt bé, però algú hauria de dir a Seth Rogen que no té gràcia) ja seria de traca.