The bling ring

La combinació de fascinació i preocupació és una fórmula de difícil gestió quan parlem de cinema. Ho demostra la interessant The bling ring , en què Sofia Coppola posa la seva delicada narrativa -impulsada pels temps morts- al servei de la història real d'un grup d'adolescents que va robar tres milions de dòlars en roba i joies de les cases de famosos com Paris Hilton i Orlando Bloom. I resulta evident que Coppola troba en aquests jovenets de casa bona uns alter ego per reflectir l'encantament de l'opulència, alhora que exposa la seva inquietud respecte al buit i la frivolitat que envolta els petits antiherois de la funció.

Així, quan toca retratar l'èxtasi cleptòman dels protagonistes, Coppola fa l'espectador partícip del simulacre de felicitat projectat per la celebritat. Però quan es tracta d'evidenciar la crítica a aquest univers, la pel·lícula tendeix a la caricatura, articulant una versió teen de Tot per un somni , de Gus Van Sant. Coppola sap molt bé del que parla i és justament això el que li impedeix prendre la distància justa per observar amb claredat la grisor del drama.|