CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

The Zero Theorem

** Direcció: Terry Gilliam Guió: Pat Rushin. 107 minuts. Regne Unit (2013). Amb Christoph Waltz, Matt Damon, Tilda Swinton, Mélanie Thierry, David Thewlis Per a matemàtics amb ànima de cineasta

Embafa. The Zero Theorem és una capsa de polvorons sci-fi que cau de quatre grapes en tots els paranys creatius que fins ara Terry Gilliam acostumava a eludir amb especial desimboltura: l’ horror vacui és en aquest cas més estrident que expressiu, el recargolament del relat és més feixuc que laberíntic i les picades d’ullet a Kafka, Orwell o K. Dick són més un caprici de nen eixerit que una caixa de ressonància pertinent. Costa explicar per què aquesta vegada la recepta que feia tan brillant Brazil fa figa si els ingredients són pràcticament els mateixos. Potser aquella alegria creativa (tot i que amb mala llet) d’abans ara és mala llet creativa (tot i que alegre) i això fa que ens costi més simpatitzar i pair el seu cinema actual. També podria ser que les distòpies que planteja Gilliam ens sonin o molt antigues (ja les formulava fa 30 anys) o massa llunyanes en el futur: com més a prop veiem l’horitzó, més inquietud ens genera. Si aquest film fet de malsons matemàtics fos un capítol de la sèrie Black mirror, no seria ni de bon tros dels més brillants.