MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

The Slingshots: “Volem ser aquest volcà i treure la lava en forma de soul rock ”

El septet barceloní presenta aquest dissabte al Jamboree el seu primer disc, 'Is this soul?' (2014), una col·lecció de cançons incendiàries que s’inspiren en la millor música negra dels anys 60 i 70.

The Slingshots  “Volem ser aquest volcà i treure la lava en forma de soul rock ” Zoom

Is this soul? (2014), el primer disc del grup barceloní de soul rock The Slingshots -que presenten al Jamboree-, sona com una piconadora. Aquest potent debut, produït per Mike Mariconda i Marc Tena i que ja punxen al Craig Charles Funk & Soul Show de la BBC, és una sorpresa absoluta, equiparable a l’excel·lència soul de The Excitements i que suposa un nou llistó per a l’escena de música negra catalana, que aviat haurà de considerar-se un referent internacional. De moment, han publicat un parell de singles, han participat en els recopilatoris Blackcelona 1 i 2 i ja han actuat a França i a Suïssa (Rocafort Records, el segell que publica el seu disc, té arrels helvètiques). El cantant de veu granítica Roger Fullosoul ens explica com han arribat fins aquí.

Vau començar el 2008 fent versions. Com heu acabat fent cançons pròpies?

Nosaltres mai havíem volgut ser un grup o una orquestra de versions, de cap manera, només era una manera de començar per alguna banda.

¿Buscàveu un so molt específic, com és el cas de The Excitements i altres grups de revival soul?

Ens agrada el funk soul, però no el funk soul modern, anàvem cap al so més primitiu i més brut, que és el que realment ens la posava dura.

Et refereixes a la música dels anys 60?

Absolutament. Música dels 60 i els 70 en totes les seves facetes. A mi, entre els anys 55 i 75 no hi ha res que no m’agradi. Jo sóc un malalt, sempre m’han considerat una persona que té un problema amb això, i ho he hagut de portar el millor que he pogut.

Ets col·leccionista de discos?

No, no sóc d’aquells que volen tenir tots els discos. Més que col·leccionista sóc un boig absolut, una enciclopèdia.

¿La resta de membres del grup són com tu? ¿Us heu ajuntat uns quants bojos del soul i de la música dels 60 i els 70?

Sí, tots som uns malalts. És un grup sense líder, ho consensuem tot, i aquesta és la raó per la qual hem trigat tant a fer un disc. Si no fos pel Benet Pérez, el mànager, no seríem on som, no hauríem durat ni un any, de manera que potser sí que el líder és ell.

¿Sou un grup d’amics units per l’amor a la mateixa música?

No, som absoluts enemics. És broma [riu]. No, no érem una colla de col·legues de l’institut que fumàvem porros i flipàvem amb la música. Alguns havíem coincidit en altres grups. El Benet és qui va originar el grup, perquè tenia la idea de formar una banda potent de soul funk i va començar a contactar amb nosaltres. I els que ara som del grup ja podem dir que som amics.

Un dels trets distintius del grup és la teva veu, que és molt potent. Quines referències tens com a cantant?

M’agrada molt el John Fogerty de la Creedence Clearwater Revival, que es fixava molt en els cantants de soul i de blues. Un altre referent és el Paul Rodgers, però no de l’etapa de Bad Company sinó de Free. Pel que fa al soul, m’agraden Sam Cooke i Otis Redding... I el funk soul, el doo-wop, ens encanta el Curtis Mayfield amb els Impressions... També m’agraden molt com canten el Bob Seger del principi, el Joe Cocker, Rare Earth... De fet, m’hauria agradat fer una banda de funk més psicodèlic, com Funkadelic, o Sly & the Family Stone, els Temptations...

¿Abans ja havies cantat amb altres grups, oi?

Sí, havia estat amb Aleppo Pine, un grup de folk psicodèlic, i Frenetic Souls, una mena de hard-rock dels 60 i els 70.

Què es trobaran els espectadors al concert d’aquest dissabte?

Som un grup que toca aquesta música de forma bruta, en el bon sentit. Perquè, de vegades, trobem molta gent que en sap molt però que li falta aquest punt de brutícia. I intentem que la gent s’hi fiqui des del principi. Espero trobar la manera d’arribar a la gent aquest dia.

¿Sou tan volcànics com promet la portada del vostre disc?

Jo crec que sí, volem ser aquest volcà, deixar que surti la lava en forma de soul rock i recuperar la música com era abans, no tan refinada.

The Slingshots Jamboree Jazz Club (Barcelona). Dissabte 17. 21.30 h. Entrades esgotades. Nou concert el divendres 6 de febrer al Tarantos Club (Barcelona), a les 24 h, 10-12 €