The Reflektor tapes

Perquè un documental musical atregui un tipus d’espectador no familiaritzat amb aquest format cal que la pel·lícula ofereixi alguna cosa més que el retrat d’un grup o el diari de gravació d’un disc, que és ni més ni menys el que és The Reflektor tapes. Arcade Fire són una banda amb molts fans, però com a personatges d’un documental no tenen el carisma o l’interès extramusical d’una Amy Winehouse o un Kurt Cobain. I la gravació del disc Reflektor tampoc té res gaire excepcional respecte a altres gravacions de discos (no passa res estrany, com sí que passava en films de no-ficció sobre The Rolling Stones, Wilco o Metallica). Què queda, doncs? Doncs queda una bonica col·lecció de cromos sobre un moment concret de la carrera d’aquest multitudinari grup canadenc. Tot és molt vistós (barrejant tècniques audiovisuals, situacions en escenaris molt diferents...) i Kahlil Joseph crea un imaginari estètic (fragmentari, postmodern, il·lustrat...) que sintonitza amb la música de la banda. Però si no ets fan d’Arcade Fire, l’interès d’aquest film és força relatiu. |