De gira amb The Parrots al país de les 56 herbes

El món de la música ha canviat molt en els últims deu anys i potser ja no ens estranya tant veure com un grup underground enceta una carrera internacional sense tenir un disc de llarga durada al mercat. És el cas dels madrilenys The Parrots, que en la seva curta trajectòria ja acumulen concerts per països com els Estats Units, el Regne Unit, Mèxic i Costa Rica i als quals acompanyem a Berlín, una plaça que visiten per primera vegada gràcies al programa Jägermusic, que ofereix mecenatge a grups emergents com ells.

El trio, que actua el 12 de juny a Barcelona, acaba de publicar el seu segon EP, un maxi de 10 polzades que surt a la Gran Bretanya (Luv Luv Luv Records), als Estats Units (Burger Records, només en casset) i a Espanya (Sonido Muchacho). El primer single de Weed for the Parrots (2015) l’ha estrenat ni més ni menys que el setmanari britànic New Musical Express, que, com era de preveure, ha aprofitat la ironia del títol (Herba per als lloros o Herba per a The Parrots ) per retratar-los a l’estil dels Libertines de Pete Doherty. I sí, els agrada passar-s’ho bé, però no estan tan sonats com sembla. “S’ha de tenir cap i controlar perquè si se te’n va l’olla fent coses boges acabaràs una mica pitjor”, diu el Diego, el cantant d’un trio que es va conèixer fent comunicació audiovisual a la Universidad Rey Juan Carlos.

Units per una passió adolescent per The Strokes i més endavant per Thee Oh Sees i Ty Segall, van decidir aprendre a tocar instruments perquè creien que podien fer-ho millor que els grups als quals anaven a veure. El resultat és una irresistible combinació de garage, surf i rock’n’roll que no delata una de les seves altres passions: el rap. “Escoltem molt hip-hop dels Estats Units, com Joey Badass, Kid Art i Kendrick Lamar. D’aquí, els Pxxr Gvng i els Corredores del Bloque”, assegura l’Alex, el baixista. Per la seva hilarant i contagiosa manera de divertir-se, qualsevol que els acompanyi a la carretera afegiria el nom de Beastie Boys. “Sí, són una referència a l’hora de presentar-nos en públic”, confirma l’Alex.

Abans de debutar al berlinès White Trash, el trio madrileny ha viatjat a Wolfenbüttel per conèixer la seu dels seus mecenes, Jägermeister, una empresa familiar que ha convertit un licor de 56 herbes creat fa 80 anys per alleugerir la digestió dels caçadors en la vuitena marca de begudes espirituoses del món. Els seus mètodes de màrqueting creatiu han dut aquesta empresa familiar a patrocinar joves grups emergents als diversos països on està establerta. Al nostre país, Arnau Sabaté, amb el seu bon nas per al descobriment musical i l’experiència adquirida amb A Viva Veu, gestiona ajuts -en logística, segons assegura, mai econòmics- a grups com Der Panther, The Zephyr Bones, The Saurs, The Suicide of Western Culture, Jupiter Lion i Los Mambo Jambo.

“No ens han demanat mai res, ni que ens posem una samarreta ni que canviem la manera com som”, assegura el Dani, el bateria, sobre un sistema de mecenatge que els grups undergroundveuen com caigut del cel. “Simplement ens han dit que fem el que ens agrada”, diu el Diego. I el que els agrada és divertir-se. “La nostra música va de passar-s’ho bé, estar de festa, beure unes llaunes al carrer i fumar algun porret”, explica l’Alex. “I mirar-se les butxaques i veure que no tens un duro… tot boig i tot ràpid”, remata el Diego. Ho demostren al White Trash, connectant a l’instant amb la petita afició que han mobilitzat, però es deixen tota l’energia a l’escenari: quan els periodistes que els acompanyen s’embarquen en un tour per les discoteques de Berlín, ells opten per retirar-se discretament a l’hotel. |

Open Music Project: The Parrots + Les Sueques. Tarantos Club (Barcelona). Divendres, 12. 00.30 h. 8-10 €. 'Weed for the Parrots' (2015) està publicat per Luv Luv Luv, Burger Records i Sonido Muchacho