CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 12/07/2013

Carne de perro

*** Direcció i guió: Fernando Guzzoni. 90 minuts. Xile (2012). Amb Alejandro Goic, Alfredo Castro, Amparo Noguera, María Gracia Omegna i Manuela Oyarzún.

Xavi Serra
1 min

Una fórmula que ha fet fortuna en el cinema d'autor modern és el retrat de personatge plantejat com una persecució extrema, amb la càmera enganxada al clatell del subjecte. Practicada amb èxit pels Dardenne -Rosetta és el model a seguir-, l'estratègia ha estat adoptada amb fervor a Xile per Pablo Larraín i Sebastián Lello, que la fan servir en films tan similars en la forma i diferents en el fons com Tony Manero i Gloria. Perquè la cosa rutlli, però, cal que el personatge tingui força i magnetisme, ja sigui un assassí en sèrie fan de Travolta o una divorciada entossudida a viure una gran història d'amor. Fernando Guzzini és el darrer autor xilè que s'apunta a la moda. En el seu debut, segueix els passos d'un antic torturador a qui ara, abandonat per la família, paradoxalment torturen els dimonis interns. El film funciona bé com a retrat de la psique fracturada d'un país que ha superat un passat convuls sense fer justícia, deixant els culpables en un limbe moral. Però tot i la gran interpretació d'Alejandro Goig -un actor que va ser torturat durant la dictadura, atenció al detall pervers-, l'esquematisme del personatge rebaixa els resultats d'un film notable que podria haver arribat més lluny.

stats