JOAN PONS

'The Master'

THE MASTER Zoom

Direcció i guió: Paul Thomas Anderson. 137 minuts. Estats Units (2012). Amb Joaquin Phoenix, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams.

Vet aquí un alumne que és un sac de rampells. Inestable psicològicament i incapaç de reincorporar-se a la vida civil després de combatre en la Segona Guerra Mundial, només pensa a fugir de si mateix mitjançant el sexe o l'alcohol. I vet aquí un mestre que s'inventa sobre la marxa els coneixements que imparteix com si fos en part científic i en part predicador; la disfressa inequívoca de l'escurabutxaques intel·lectual, en definitiva. Entre aquests dos personatges tan extrems, però potser no tan oposats, s'hi estableix una malaltissa relació docent que es mou entre la submissió, l'experimentació i la dependència. Ara bé: quin dels dos personatges condiciona més l'existència de l'altre? No queda gens clar...

De fet, en tota la pel·lícula no hi ha cap gran veritat expressada amb claredat, ni hi ha un relat convencional sobre el naixement de la cienciologia. Hi ha una narració encriptada, complexa i fascinant que va generant les seves pròpies normes com a pel·lícula, de la mateixa manera que també els personatges intenten establir noves regles per a la vida. The master és, doncs, un film imprevisible. Un atribut que, històricament, és el que sempre ha caracteritzat les grans obres de la narrativa nord-americana (cinematogràfica o no). I aquí citeu el títols i les patums que vulgueu, d'Orson Welles a Thomas Pynchon, de Martin Scorsese a Don DeLillo, que l'última pel·lícula de Paul Thomas Anderson no s'empetiteix al seu costat.