CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Straight outta Compton

*** Direcció: F. Gary Gray. Guió: Andrea Berloff, Jonathan Herman. 147 min. EUA (2015). Amb Keith Stanfield, Aldis Hodge, Jason Mitchell, Paul Giamatti... Per a interessats en un episodi clau de la música contemporània

Straight outta Compton Zoom

Biopic de N.W.A., un dels grups de rap més influents de la història, Straight outta Compton s’inscriu en les narratives de l’èxit de la ficció nord-americana. El film segueix la trajectòria dels membres de Niggaz Wit Attitudes, des dels seus inicis als carrers de Compton, on es guanyen la vida mercadejant amb droga o punxant temes comercials, fins a esdevenir estrelles de la música. F. Gary Gray retrata la trajectòria de la banda de Dr. Dre i Ice Cube de manera tan eficaç com convencional. Straight outta Compton ofereix una bona síntesi del que va significar el triomf massiu d’un dels primer grups de hip-hop, que va convertir en himnes la ràbia rapejada d’uns xavals de gueto. El film funciona bé quan deixa que les cançons expliquin la història i quan s’endinsa en els aspectes més contradictoris de l’èxit, des de la batalla d’egos que ha acabat formant part de l’escena fins als problemes amb la indústria musical, tan blanca, o l’assimilació al mainstream. Però presenta problemes típics dels biopics musicals, com una previsible fórmula narrativa o l’autoindulgència amb el masclisme. |