Stoker

En el seu divuitè aniversari, l'enigmàtica India perd el seu pare en un accident de trànsit. Abatuda i atabalada per haver de compartir el futur amb la seva inestable mare, la seva vida fa un gir quan apareix el misteriós oncle Charlie, de qui no sabia ni tan sols que existia. Així arrenca la primera pel·lícula nord-americana de Park Chan-wook, un altre exemple del desembarcament sud-coreà a Hollywood i un exquisit treball que demostra que, en mans mestres, un guió sense punch pot créixer i fer-se una gran pel·lícula. El punt de partida potser no és tan impactant com en anteriors treballs del director (¿és possible superar un protagonista que és alhora sacerdot i vampir com succeïa a Thirst ?), però en mans de Chan-wook aquesta premissa es transforma en un festí per a la retina i la ment. I és que a part de la pirotècnia audiovisual de què fa gala, en aquest film el sud-coreà aconsegueix portar un relat d'iniciació adolescent femenina cap a terrenys morbosos i malaltissos, gairebé freudians. Un escenari insòlit al cinema fet als Estats Units.