CRÍRICA DE CINEMA
Cultura 08/11/2013

Stockholm

** Direcció: Rodrigo Sorogoyen. Guió: Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña. 91 minuts. Espanya (2013).Amb Javier Pereira i Aura Garrido.

Joan Pons
1 min

Noi fàcil coneix noia difícil. Amb un quart dels caràcters que es necessiten per fer un tuit es podria resumir la sinopsi de Stockholm . Però, òbviament, hi ha més teca. La primera part del film és un rosari de tòpics sobre el joc de seducció entre un jove excessivament enrotllat i una noia excessivament misteriosa. I la segona és un altre joc psicològic, més dramàtic, sobre la incomoditat del dia després entre aquests dos amants fugaços. En aquest segon tram, Stockholm no peca tant de l'excés de verbalització tan teatral que domina la primera part: els personatges ja no parlen tota l'estona del que els passa, sense subtext o diàlegs indirectes que revelin els seus neguits (com Ethan Hawke o Julie Delpy als films de Linklater?). No és l'únic problema d'aquesta pel·lícula, però: un film tan oral ha d'estar naturalitzat al màxim perquè no resulti postís (inconvenients de coincidir en cartell amb La vida de Adèle ). I sobre la mania, bastant sexista i bastant estesa, d'incloure una disfunció psicològica en el personatge femení com a recurs per fer-lo més complex, es podria escriure una tesi sencera.

stats