CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 12/12/2014

St. Vincent

*** Direcció i guió: Theodore Melfi. 103 minuts. EUA (2014). Amb Bill Murray, Melissa McCarthy, Naomi Watts, Chris O’Dowd. Per a espectadors que creguin que hi ha homes tan grans com un país

Paula A. Ruiz
1 min
St. Vincent

Els Estats Units són un país necessitat d’herois, tot i que obliden potser massa aviat les gestes d’aquells que van dedicar els seus millors anys a la causa. Al cinema hem vist uns quants d’aquest homes cínics i descreguts al marge del relat oficial, com ara el John Wayne de Centaures del desert o el Clint Eastwood de Gran Torino, i en els seus cossos fatigats s’inscriu, de fet, la gran crònica de la nació. L’últim d’aquests antiherois esgotats que troben la redempció personal en la tardor de la seva existència és Bill Murray, estrella de la comèdia dels 80 i intèrpret reivindicat per la generació de Sofia Coppola i Wes Anderson. A St. Vincent Murray és homenatjat com Déu mana perquè la pel·lícula és, de fet, la història de com un home com el que interpreta l’actor, borratxo, addicte a les curses de cavalls i misantrop, pot gaudir d’una segona oportunitat. Segurament la pel·lícula no serà recordada pel seu punch cinematogràfic, però com a retrat de l’arquetip masculí nord-americà que tot i les seves febleses és capaç d’inspirar una nova generació és impecable.

stats