CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Spectre

*** Direcció: Sam Mendes. Guió: J. Logan, N. Purvis, R. Wade, J. Butterworth. 148 minuts. Regne Unit (2015). Amb Daniel Craig, Christoph Waltz, Ralph Fiennes, Léa Seydoux. Per a fidels molt fidels de la nissaga Bond

Spectre Zoom

Si a Skyfall, l’anterior pel·lícula Bond, ja s’ensumava un perfum general de tancament de cicle (retorn de Bond als seus orígens geogràfics, mort de personatges carismàtics, implicació personal i gairebé íntima del superagent...), Spectre és com una espècie d’epíleg. L’etapa Daniel Craig sembla gaudir d’una bola extra un cop s’ha tancat la paradeta. Aquesta nova entrega de les peripècies de 007 és un relat de fantasmes (el títol, Spectre, juga astutament amb la polisèmia) i de caps per lligar que necessitaven alguna mena de resolució. Òbviament, aquesta recapitulació i examen de consciència també té tota la fesomia d’un film Bond canònic, que en molts sentits és un gènere en si mateix que no es pot trair: és a dir, una gàbia. En aquest sentit, alguns peatges es paguen millor (o amb més gust i atreviment i menys mandra) que d’altres: l’arrencada és molt espectacular, però els dolents i les noies Bond (càsting massa obvi?; potser erroni?) mostren uns símptomes d’esgotament i reiteració tan preocupants que fan venir gana d’una nova etapa. |