CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Sólo el viento

*** Direcció i guió: Benedek Fliegauf. 86 minuts. Hongria (2012).Amb Lajos Sárkány, Katalin Toldi, Gyöngyi Lendvai i György Toldi.

Al cor del cinema social europeu hi trobem enfrontades dues maneres de transmetre un missatge en imatges. D'una banda, hi ha un cinema didàctic que aspira a fer arribar les seves tesis amb claredat, de manera unidireccional -aquí l'espectador és un receptor passiu-. I, de l'altra, hi ha un cinema més hermètic que s'aventura a la recerca de la pulsió enigmàtica que sorgeix de la confluència entre el cinema i la realitat -aquí l'espectador està convidat a participar en un procés orgànic de reflexió.

La suggeridora Sólo el viento aposta pel segon model i proposa una exploració sensorial i atmosfèrica del drama patit per l'ètnia gitana a Hongria quan entre els anys 2008 i 2009 va ser objecte d'una onada d'atacs racistes. Partint de testimonis reals, Benedek Fliegauf construeix un film alimentat per l'asfixiant sensació que la violència pot esclatar en qualsevol moment. Una calma tensa que Fliegauf captura apropant la càmera als cossos dels protagonistes i albirant en l'angoixada gestualitat de la família protagonista una malaltia social enquistada en tot un seguit d'agressions quotidianes.