Cinema
XAVI SERRA

Soledat després de l'apocalipsi

A 'Oblivion' Tom Cruise és un dels pocs supervivents d'una Terra devastada per una invasió alienígena

Tom Cruise al film 'Oblivion' / UNIVERSAL Zoom

"Així és com el món s'acaba. No amb una explosió sinó amb un gemec". Els coneguts versos finals del poema Els homes buits de T.S. Eliot -una de les cites cultes més parafrasejades en la cultura popular anglosaxona- encaixarien de meravella en l'aventura postapocalíptica Oblivion , una història ambientada en el 2077 en una Terra desèrtica i devastada després d'un conflicte amb una raça alienígena: els carronyaires. "Vam guanyar la guerra, però vam perdre el planeta", explica al començament la veu en off de Jack Harper (Tom Cruise), l'últim tècnic especialitzat en la reparació dels robots que extreuen els últims recursos energètics de la Terra per alimentar una colònia de refugiats humans instal·lats a Tità, la lluna de Júpiter.

Oblivion arrenca quan la missió del Jack està arribant a la seva fi. En dues setmanes marxarà del planeta i s'unirà als supervivents de Tità, però una part d'ell es resisteix a deixar de considerar la Terra casa seva. En secret col·lecciona objectes del passat, fòssils d'una civilització perduda que no recorda perquè li van esborrar la memòria abans de començar la missió. Però si no hi ha registre del passat, què és el que enyora? I qui és la dona que se li apareix als somnis a les nits? I encara més important, qui és ell?

DEL CÒMIC A LA PANTALLA

Joseph Kosinski, el director d' Oblivion , va escriure el 2005 el relat de dotze pàgines en què s'inspira la pel·lícula. La trama era un assemblatge d'influències dels clàssics de la ciència-ficció que van educar la sensibilitat de Kosinki: L'home omega, Blade runner, 2001: una odissea de l'espai i sèries com La dimensió desconeguda . Decidit a portar el relat a la pantalla, va empescar-se una manera de cridar l'atenció de Hollywood: explicar-ne primer la història en forma de novel·la gràfica i repartir 30.000 exemplars gratuïts durant la Comic-Con de San Diego del 2010, en què Kosinski presentava les primeres imatges de Tron: legacy, que acabaria sent el debut del director. L'estratègia va ser un èxit: la tirada es va esgotar durant la fira -ara el còmic és una peça de col·leccionista- i, el que és més important, un dels exemplars va arribar a les mans de Tom Cruise.

CRUISE TORNA A LA CIÈNCIA-FICCIÓ

En els últims anys, amb l'excepció de les noves entregues de la saga Missió impossible , Cruise havia perdut part del seu ganxo comercial: tant Nit i dia com Valkyria havien passat sense pena ni glòria, i la patacada del musical Rock of ages va ser més èpica que les balades heavy que hi sonaven. I amb els 50 anys trucant a la porta, l'actor sembla decidit a aprofitar les últimes oportunitats per ficar-se en la pell d'un home d'acció sense fer el ridícul. Primer ho va intentar amb el thriller viril Jack Reacher , nova decepció a la taquilla; amb Oblivion torna a encarnar l'heroi de la funció en un gènere que sempre li ha funcionat bé. No havia fet una pel·lícula de ciència-ficció des de Minority report , però després de llegir la novel·la gràfica de Kosinski va trucar-li per reunir-se amb ell. I alguna cosa devia veure Cruise en ell, perquè abans i tot de veure Tron: legacy acabada, va acceptar protagonitzar el film.

El repartiment d' Oblivion el completen Olga Kurylenko, que precisament aquesta setmana fa doblet a la cartellera -és una de les protagonistes de To the wonder -, com a nàufraga espacial que cau a la Terra; Andrea Riseborough, en el paper de l'única acompanyant de Cruise en la missió, i un Morgan Freeman que als 75 anys i en aquest tipus de films més que actuar es dedica a traspuar carisma.

EL FUTUR ÉS ISLÀNDIA

Un dels aspectes en què qualsevol pel·lícula d'aquest gènere es juga el tipus és en el disseny del món postapocalíptic. En aquest sentit, Kosinski abandona parcialment les pantalles blaves i verdes a partir de les quals construïa l'univers íntegrament virtual de Tron: legacy . Oblivion combina els efectes digitals amb escenaris reals que van rodar en diferents zones d'Islàndia, aprofitant que el solstici d'estiu proporciona 22 hores de llum al dia per captar els paisatges lunars del país. Fugint dels futurs distòpics en clarobscur que són la norma des de Blade runner , Kosinski recupera la idea lluminosa del futur del cinema de ciència-ficció dels 70, des de La fuga de Logan fins a L'imperi contraataca . "La guerra ho ha destruït tot i el paisatge ha retornat a l'Edat Mitjana -explica Kosinski-. Però això no vol dir que hagin de ser tristos i secs. A Islàndia hi ha arenes negres i roques de colors brillants que creen un paisatge desolat però d'una gran bellesa".

LA MÚSICA DE LA FI DEL MÓN

Kosinski ja va sorprendre amb el fitxatge dels francesos Daft Punk per a la banda sonora de Tron: legacy . Ara ha tornat a prescindir de compositor cinematogràfic tradicional i ha encarregat la música d'Oblivion a un altre representant de l'electrònica francesa més innovadora, Anthony Gonzalez, conegut com a M83. Més Vangelis que mai -que no en va firmaven la música de Blade runner -, Gonzalez ha fet realitat el seu somni de compondre per al cinema amb una partitura majestuosa, amb música electrònica i bateria, però també orquestra i cors.

ELS SUPERVIVENTS DEL CATACLISME

'L'HOME OMEGA'
(1971)
Una plaga ha exterminat la població mundial, i ha transformat els pocs supervivents en mutants. Charlton Heston, immune, no se separa del seu rifle en la millor de les tres adaptacions del llibre de Richard Matheson.

'LA CARRETERA'
(2009)
John Hillcoat adapta la colpidora novel·la de Cormac McCarthy. En el film, un pare (Viggo Mortensen) i el seu fill vaguen per un món convertit en un ermot fred i desolador, arrasat per un cataclisme desconegut.

'WALL-E'
(2008)
Pixar va afinar la punteria en aquest tendre film que protagonitza un solitari robot de neteja en una Terra futurista i desèrtica que la humanitat ha abandonat després d'haver col·lapsat el medi ambient amb deixalles.

'MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN'
(1985)
La primera sèrie produïda per TV3 adaptava la novel·la de Manuel de Pedrolo sobre dos adolescents que escapen a l'extermini total de la població terrestre. Bigas Luna en preparava l'adaptació al cinema abans de morir.