PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

'Sitcom' moderna i catalana

La sèrie 'Família.cat' beu de les últimes tendències de la ficció internacional

Uns Els Simpson a la catalana? ¿Una Modern family d'animació? ¿La sagrada família en clau d'humor estripat? A la nova estrena online de TV3 hi podreu trobar una mica de tot això. Família.cat és una sitcom de dibuixos animats en la tradició de les que van començar a triomfar a la petita pantalla a principis dels anys noranta. Com Els Simpson, els Puig-Martínez resulten una família menys modèlica i més políticament incorrecta que les de les sitcom clàssiques.

Aquí el pater familias, el Quim, també és un home més aviat mandrós, que no s'esforça gaire en la seva feina com a venedor de bitllets en una estació que s'assembla força a la de Valldoreix dels Ferrocarrils. Una mica penques, però en el fons simpàtic i bonhomiós. La mare, la Marta, ha aconseguit tirar endavant un negoci propi com a dentista i intenta controlar la seva família sense gaire èxit. Ella de vegades és la primera a perdre els papers. La parelleta de fills la formen el Siset, una versió nostrada del típic geek, i la Cris. Tancat gairebé sempre a l'habitació davant d'alguna pantalla, el Siset surt excepcionalment amb algun amic, com el Roger, fill d'una parella de pares gais. Al contrari del seu germà, la Cris viu en ple furor adolescent a l'espera que li faci cas el noi que li agrada de l'institut. L'acompanya un osset de peluix gens afectuós, el Grumic, que actua puntualment com a comentarista àcid dels problemes de la família. I l'àvia Conxita experimenta com un alliberament la mort del seu marit al primer episodi. Des d'aleshores es dedica a fer el que li dóna la gana a casa de la seva filla.

ANIMACIÓ PER A ADULTS

Una família gairebé com qualsevol altra, els Puig-Martínez tenen conflictes amb el sexe, amb l'acceptació dels gais, amb les noves tecnologies o amb el rol que s'espera que juguin a la societat. En el fons encarnen arquetips reconeixibles per a tothom que adopten certa idiosincràsia local. I com a Modern family, els Puig-Martínez també s'adrecen a càmera per donar explicacions sobre els seus problemes o aportar informació addicional.

L'animació per a adults és una tendència del tot normalitzada, però tanmateix sembla que encara faci por a algunes televisions, que la releguen a franges de late night o a aquest canal secundari en què s'estan convertint les webs. El creador de Família.cat, Vicent Arlandís, ja tenia certa experiència en això de les sèries animades no infantils. És el responsable de Benvinguts a Patatamón, una ficció que es va emetre al 3XL amb un univers delirant protagonitzat per uns personatges amb cap de patata que provocaven un cert efecte de revulsió estètica.

També va firmar 240, el nen clònic, que apel·lava al traç brut i l'humor salvatge de sèries com Beavis and Butthead o South Park. En el cas de Família.cat s'ha decantat més cap a l'estil de Daniel Clowes, el dibuixant de còmics autor de Ghost world o del cartell de Happiness de Todd Solondz (allò sí que era una família disfuncional). A més, compta en el guió amb l'ajuda de l'equip d'El Terrat, que han esmolat els diàlegs perquè tinguin el grau just d'incorrecció política. Per compensar-ho, la dolçor del Mandolines tralarí d'El Petit de Cal Eril obre i tanca cada episodi.n