PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Sigourney 'for president'

A 'Political animals' l'actriu és candidata a la presidència dels Estats Units

Quan Political animals es va estrenar al seu país d'origen tothom comparava el personatge que encarna Sigourney Weaver amb Hillary Clinton. La semblança és més que raonable. A aquesta minisèrie que es pot veure actualment al Canal+, l'actriu dóna vida a Elaine Barrish, una ex primera dama que decideix divorciar-se del seu marit, un antic i molt popular president dels Estats Units que manté intacta la seva bona fama malgrat un escàndol sexual, el dia que ella perd les primàries com a candidata demòcrata al mateix càrrec. Seguidament esdevé secretària d'Estat a les ordres del seu rival, el primer italoamericà que arriba a la presidència. I manté una tensa relació professional amb una periodista que li retreu la seva fidelitat a un marit adúlter... Excepte pel que fa a la separació matrimonial, la resta sembla més que inspirat en la vida i la carrera de la dona de Bill Clinton. Political animals bé podria considerar-se una ficció que especula amb què hauria passat si Hillary hagués decidit abandonar el seu cònjuge i presentar-se de nou a les primàries.

MASCLISME POLÍTIC

Un dels temes que tracta aquesta minisèrie és el masclisme que encara envolta el món de la política. Més enllà de les mostres puntuals de falta de respecte (a la secretària d'Estat un diplomàtic rus li grapeja el cul i l'ambaixador turc li tira els trastos), Elaine Barrish veu com el fet de ser dona li complica la cursa per la Casa Blanca. "Si es mostra prudent, sembla massa tímida. Si es mostra agressiva, la veuran com una cabrona [bitch ]", comenta un especialista en enquestes. I quin paper ha de jugar el seu exmarit en tot plegat? La facilitat amb què s'identifica una dona ambiciosa professionalment amb una perfecta cabrona és un dels temes que explora Political animals , sobretot amb la inclusió d'un personatge secundari, una dura periodista de la vella escola que passa de ser una enemiga a una possible aliada en la carrera de Barrish.

Els Clinton, els Kennedy, els Bush... les famílies polítiques són una tradició ben arrelada a la història nord-americana. Political animals treu profit d'aquest vessant familiar del món de la política per explotar-ne el cantó melodramàtic. La sèrie entronca d'aquesta manera amb totes aquelles ficcions centrades també en les intrigues privades d'una família poderosa: tenim les aventures de l'expresident faldiller, un fill bo a punt de casar-se amb una noia bulímica, un altre fill gai i amb problemes d'addiccions, l'àvia que havia treballat de corista a Las Vegas... i la protagonista que intenta mantenir-los units.

Political animals s'apunta així a la moda de les ficcions polítiques amb un segell de qualitat produïdes per un canal per cable amb ganes de fer la competència a l'HBO. Ha sigut l'estratègia de Starz amb Boss i de Netflix amb House of cards . En aquest cas es tracta d'USA Network, cadena especialitzada en ficcions de gènere o procedimentals com Monk i Psych . El seu creador, Greg Berlanti, també és responsable de sèries com Everwood i Arrow . Es va apuntar la possibilitat que Political animals esdevingués una sèrie amb continuïtat, però el projecte no va quallar. Les dones que aspiren a presidentes dels Estats Units ho tenen difícil fins i tot en la ficció.