CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Siempre Alice

*** Direcció i guió: Richard Glatzer i Wash Westmoreland. 99 minuts. Estats Units (2014). Amb Julianne Moore, Alec Baldwin, Kristen Stewart. Per a devots del virtuosisme actoral de Julianne Moore

Siempre Alice Zoom

Siempre Alice funciona com un punyent drama sobre l’Alzheimer i alhora com un vehicle per al lluïment actoral de Julianne Moore. ¿Com s’ho maneguen, doncs, els directors Richard Glatzer i Wash Westmoreland per esquivar el perill de caure en el sentimentalisme i l’exhibicionisme? D’una banda, opten per retratar la lluita contra la malaltia d’una professora universitària des de dues perspectives entrecreuades: una d’interior, subjectiva, en la qual la càmera intenta capturar -combinant drama realista i terror psicològic- el progressiu desconcert de l’heroïna, i una d’exterior, més distanciada, en la qual es recull l’impacte de la malaltia en la família de la protagonista. Una estructura narrativa que permet al personatge (i al film) conservar una dignitat només empetitida per alguns excessos de lirisme musical i visual. I després, pel que fa a la tasca de Moore, sembla com si l’actriu autogestionés a plaer un equilibri entre fermesa i tremolor, autosuficiència i vulnerabilitat. Un joc de contrastos que Moore domina amb un virtuosisme llampant.