Sharon Jones “Daptone està considerat el segell ‘top’ del soul; és com si la Motown hagués tornat”

M’han dit que tenies problemes de veu. Com la tens avui?

Cansada, perquè he estat tretze dies seguits cantant sense parar, però per sort demà tinc el dia lliure.

El teu nou àlbum es va haver de posposar perquè quan estava a punt de sortir et van diagnosticar un càncer. Per sort, ja està superat. Felicitats per la recuperació.

Gràcies. Sí, el disc està acabat des de fa un any i mig. L’havíem de treure l’agost de l’any passat, però llavors em van diagnosticar el càncer i el vam haver de posposar fins que vaig estar recuperada, el febrer d’aquest any.

Tornes a estar de gira. ¿Això vol dir que ja estàs en plena forma?

Sí, em sento bé i ara les cançons del disc han trobat significats diferents. Quan canto en directe Get up and get out, li estic dient al càncer: “Aixeca’t i vés-te’n!”

Han adquirit una nova dimensió?

Sí. Quan vaig veure l’animació del vídeo de Retreat! [Retira’t!] encara era a l’hospital i vaig pensar “guau!” En comptes de fer fora un noi, com a la cançó, em dirigeixo al llop del vídeo, que em persegueix fins que em faig més gran que ell, el faig fugir i torno a agafar el micròfon. És com si li hagués dit al càncer: “Retira’t!” i després hagués agafat el micròfon i hagués donat a la gent allò que vol. [En referència al títol del disc Give the people what they want. ] I ni tan sols era la intenció de qui va fer el vídeo. Aquesta és la manera com el vaig interpretar jo en veure’l.

¿T’imaginaves que un any després tornaries a estar fent concerts?

Era un càncer molt seriós. Quan era a l’hospital, de la manera que em sentia i veient l’aspecte que tenia, veritablement pensava que em moriria. Pensava que vindria el doctor i em diria: “No ho hem aconseguit”. Tinc fe, però sempre et poses nerviós. A la meva mare li van diagnosticar càncer el 2008 o 2009 i el 2011 ja ens havia deixat.

Creus en segones oportunitats?

Ara la meva fe és més forta. Sempre he tingut fe, he cregut en Jesús i en Déu, però ara encara hi crec més, després de tot el que he passat. Sé que hi havia alguna cosa més a part de jo mateixa dient-me: “Oh, em trobaré millor”.

¿El títol del disc, Give the people what they want

No. Mentre escrivíem el disc jo m’estava mudant de Nova York a Carolina del Sud i la meva mare estava malalta. Anava i tornava, havíem de cancel·lar concerts, el germà del Neal Sugarman va morir de càncer de cervell... Vam passar per moltes coses. Teníem 22 cançons i en vam triar 12 per al disc. Llavors havíem d’escollir un títol i Give the people what they want per mi es refereix a mantenir viva la música soul.

Què ha canviat per a tu a l’hora de pujar a un escenari i cantar?

Em sento més forta que fa tres anys. Això vol dir que potser llavors el meu cos estava canviant i la malaltia potser ja m’estava debilitant. Ara tinc molta energia, em sento més feliç, i no perdo temps amb ningú que desprengui vibracions negatives. Perquè això no s’ha acabat, no s’acaba mai, cada any és una batalla, cada pocs mesos és una batalla, i només prego per tenir salut.

És el cinquè disc d’estudi que fas amb els Dap-Kings. Com veus, en retrospectiva, aquesta gairebé dècada i mitja amb ells?

Segur que encara continuarem fent discos, fins que arribi el moment en què no en vulgui fer més. Perquè els artistes, quan arribem a certa edat, necessitem parar una mica. Però mira l’Stevie Wonder, torna a fer concerts amb les cançons del disc Songs in the key of life (1976). Tinc 58 anys, crec que encara em queden deu anys ben bons, i és la meva professió. Nosaltres no vivim de les vendes de discos, de manera que hem de sortir a la carretera i tocar.

L’origen de Sharon Jones & the Dap-Kings està molt lligat a Daptone Records, que ha sigut la punta de llança del revivalrevival soul

Tot ve dels Soul Providers i de quan el petit segell Desco va desaparèixer. Ens vam asseure cinc o sis del grup i vam decidir que necessitàvem un altre segell per fer el que volíem fer. Jo fins i tot vaig contribuir a pensar el nom del segell i vaig ajudar a construir l’estudi. Ara Daptone Records està considerat el segell top del soul, com si la Motown hagués tornat.

Sharon Jones & the Dap-Kings Palau de la Música Catalana (Barcelona). Dimarts 18 21.30 h. 21-45 € Presentació del cinquè àlbum d’estudi 'Give the people what they want' (2014)