Segon origen

Si un es pregunta què hi ha de Bigas Luna en el que va ser l’últim projecte de la seva vida, amb prou feines enumerarà un rajolí de llet sortint d’un pit amorosit amb mel de flors perquè el mossec de l’infant no sigui tan dolorós. ADN Bigas al 100%. Fins aquí. Seria un error bastir aquest comentari de Segon origen sobre allò que el cineasta hauria volgut i que no va poder ser. El film, després d’unes quantes dificultats, finalment té vida. És una obra decebedora, executada amb mitjans de sobres per esdevenir molt millor del resultat que un percep en pantalla. Un càsting equivocat i una versió original amb un doblatge al català maldestre són peatges massa feixucs per passar-los per alt al llarg d’un metratge amb massa alts i baixos, amb instants d’intensitat escadussers enmig d’una trama erràtica i formulària, sense personalitat més enllà del que qualsevol film de tall apocalíptic ja ens ofereix de sèrie. El fet de recalcar el desig sexual filmant els abdominals del protagonista i l’escena al Camp Nou són exemples de l’estranyesa que genera aquesta producció. |