Crítica de cinema
TONI VALL

7 cajas

* Direcció: Juan Carlos Maneglia, Tana Schémbori. Guió: Juan Carlos Maneglia. 105 minuts. Paraguai (2010).Amb Lali González i Celso Franco.

El McGuffin és aquell famós truc de guió consistent a articular una excusa argumental -basada en el suspens i el misteri- que faci avançar la història. El que menys importa és de què es tracta, existeix només com a artifici. Exemples? El Rosebud de Ciutadà Kane o Keyser Sozé, el mític personatge de Sospitosos habituals . Doncs les set caixes del títol que ens ocupa són un MacGuffin. Em temo, però, que un dels més precaris i menys interessants que es recorden. El film de Juan Carlos Maneglia és un desastre, un foc d'encenalls en què tot esdevé perquè sí, perquè el guionista ha decidit que la trama s'empatolli sense cap sentit i el director no és ningú per portar-li la contrària. Tot és absurd i improbable en aquesta ficció capritxosa, rodada amb cert tremp però tan anèmica i innocent com una ampolla de gasosa. Els actors mereixen una menció especial. Un no sap si són aficionats o senzillament dolents, dolentíssims. És un d'aquells films que fan fortuna a les seccions paral·leles dels grans festivals, un cinema amb etiqueta de social que cal desemmascarar.