Xavi Sarrià entrevista Joan Carles Girbés

X.S. |Imagine que en tants anys fent d’editor has estat testimoni de moltes manies d’autors. Què és el que menys suportes i el que més t’agrada de la relació amb els escriptors?

J.C.G. | Mentre els llibres no els escriguen màquines (que tot s’inventarà), en el món de l’edició són fonamentals les relacions personals. Cal saber posar-se en el lloc de l’altre: l’editor inverteix diners, i l’autor s’ho juga tot amb cada treball que publica. El risc és compartit, doncs, i cal recórrer junts el camí per arribar tan lluny com siga possible. El que més m’agrada d’aquest ofici és continuar aprenent de la gent que té coses a dir i talent per expressar-les.

Amb quin llibre, editat per tu, t’has emocionat més?

Uf! És difícil, perquè són molts anys i molts títols. Tenim una edat! [Riu.] Em va emocionar publicar Les cendres d’Angela de Frank McCourt, perquè m’havia commogut profundament. També contractar la premi Nobel Herta Müller, disputadíssima pels grans grups, va ser una fita. Dels autors del país vaig gaudir editant Històries del Paradís, sincerament. Eres conegut com a cantant i lletrista, però aquell era el teu primer llibre, i va ser un procés d’aprenentatge mutu. I encara m’han quedat ganes de repetir amb la teua novel·la!

Sempre vas amb un somriure a la boca. ¿S’ha de ser optimista per creure que una editorial independent té futur avui en dia?

Vivim envoltats de negativitat. Ens diuen que no és el moment d’engegar nous projectes, que ja fem prou i massa aguantant el temporal, que amb la crisi ja se sap... Però amb la nostra actitud quotidiana posem els mecanismes per canviar les coses, i n’hem de ser conscients: no hem de resistir, hem d’actuar. Sense defallir, i amb esperit constructiu. I, si és possible, ben acompanyats. Ho cantes tu mateix al disc Coratge : “És l’hora d’unir les mans”. Ajudem-nos, cooperem, tirem endavant i canviarem moltes coses.

Com funciona una editorial petita com Sembra Llibres? ¿És una mena de guerrilla contra grans exèrcits?

Funciona amb l’energia que aporta tota la gent que considera que aquest projecte és oportú i que paga la pena implicar-s’hi. Hi ha molta retroalimentació d’idees entre tots aquells que compartim l’esperança en un futur millor, més culte i més lliure. I estic segur que en el trajecte ens trobarem més gent amb aquesta mateixa il·lusió. La sembra sempre es fa posant llavors en una terra preparada, receptiva. I el nostre país està obert a noves propostes culturals, també en el món del llibre. Ara és el moment!