Sara Pi trenca cadenes amb un disc per fer el clic

La Sara Pi arriba atrafegada. S’acosta la presentació de Break the chains (2015), el seu segon disc, amb material completament nou -l’anterior, Wake up (2013), era una reedició amb tres temes inèdits del seu debut autoeditat, Burning (2012)-. Em confessa, a més, que en directe no s’estaran de res: músics d’acompanyament (participants del disc, com el trompetista Raynald Colom), coristes i... xxt! Es vol reservar algunes sorpreses per a l’estrena. Anem a buscar l’Érico Moreira, brasiler d’origen i català d’adopció, que ens espera a la terrassa d’un bar -tot i el fred tallant- mentre fa el cigarret. L’Érico és el company de viatge de la Sara des de l’any 2007. “És el meu traductor musical, pura harmonia i idea rítmica: ho toca tot!”, confessa la cantant, filla de tresero cubà, néta d’intèrprets d’òpera i veterana de l’escena, tot i tenir 29 anys (va debutar al Jazz Sí Club amb 13). Entre tots dos han produït el disc a l’estudi casolà. Hores i hores. Però les hores no els pesen, perquè el seu projecte musical ho és tot, és un leitmotiv. Fa temps que van renunciar a altres feines per centrar-se en la música. “Sí, ser músic avui dia ja és revolucionari”, riu l’Érico.

Break the chains és un treball homologable per sonoritat a l’escena R&B internacional i que remet amb força a noms com Rihanna o Lauryn Hill. Tot i que també a Jamiroquai i, esclar, a Bob Marley. Tampoc podia quedar fora del disc l’empremta brasilera, en cançons com Redenção. Els 14 títols recullen els neguits d’aquests anys “d’autoexploració” -com defineixen ells la seva feina-. El disc és la continuació natural del missatge de Wake up (2013): l’inici d’un clic, un “despertar vital” per a la Sara i l’Érico. Break the chains parla d’alliberar les consciències, fer caure els vels i les cadenes abstractes...

“El mòbil és el nostre gran esclavatge!”, argumenta l’Érico, darrere una barba densa i sota un barret de llana que li arriba pràcticament als ulls. Tant ell com la Sara es confessen inquiets compulsius, consumidors voraços d’informació. “Fora de la farsa dels mitjans [convencionals]”, matisa la Sara.

La catalana i el brasiler no tan sols comparteixen la música, tots dos han entrat en contacte progressivament amb idees alternatives, pròximes a les teories de la conspiració (aquelles que parlen, a grans trets, de lobis que ens controlen). Aquest és el rerefons del seu missatge. L’Érico, que xerra amb excitació i convenciment sobre el tema, ens cita uns quants exemples sonats: la “mentida” del canvi climàtic (“realment s’acosta una glaciació”, assegura), la polèmica sobre els chemtrails i les seves “fuites de químics” o el projecte HAARP (High Frequency Active Auroral Research Program), sobre les microones i l’especulació climàtica. “Seria massa hip-hop parlar sobre teories de la conspiració a les nostres cançons. [Riu.] Preferim una cosa més poètica, no som portaveus de res”, aclareix l’Érico. “Preferim la reflexió a la rebel·lió”, reforça la Sara. Pas a pas: el disc està gravat en 432 Hz. “La freqüència convencional són 440 Hz, però no és la més harmònica amb el planeta”, diu ella. 432 Hz vs. 440 Hz? A internet hi ha pàgines i pàgines sobre el tema; ha corregut la veu que, suposadament, Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, va impulsar els 440 Hz per decret per desestabilitzar la població...

Rumors al marge, tots dos creuen en el poder de la música per canviar-ho tot, a través de missatges positius i simples. “No és gens naïf: costa pensar en Imagine, de John Lennon, com alguna cosa perillosa, oi? Doncs bé que se’l va apartar! Com es fa amb tothom que té un missatge potent, mira Tupac Shakur o Michael Jackson!”, conclou en to misteriós l’Érico. |

Sara Pi. La [2] de l’Apolo. Dijous 3 de desembre 21 h. 12-15 €. ‘Break the chains’ (2015) està publicat per Satélite K