CRÍTICA DE CINEMA
PAULA ARANTZAZU RUIZ

San Andrés

** Direcció: Brad Peyton Guió: Carlton Cuse, Andre Fabrizio, Jeremy Passmore. 114 min. EUA (2015). Amb Dwayne ‘The Rock’ Johnson, Alexandra Daddario, Carla Gugino. Per a entusiastes de la destrucció en 3D

poi Zoom

S’ha de tenir molta fe a l’hora d’enfrontar-se a una pel·lícula de catàstrofes com San Andrés, el nou film protagonitzat per The Rock, un actor de dimensions considerables que ja només pel seu sòlid nom artístic semblava destinat a liderar el repartiment d’un llargmetratge d’aquestes característiques. S’ha de tenir fe, deia, perquè San Andrés no és només un film sobre un terratrèmol que afecta gran part del territori de Califòrnia amb una virulència inèdita -de seguida tot tremola a la pel·lícula, ja al pròleg-, sinó també perquè és una feina que ens recorda quins són els fonaments morals essencials per sobreviure a qualsevol sacsejada existencial. A San Andrés, doncs, no hi ha lloc per a les subtileses ni les imatges ambigües. Tota la seva narració melodramàtica, molt fluixa, d’altra banda, està al servei d’un missatge propagandístic en què el nucli familiar emergeix com el veritable cor d’un país en constant reconstrucció. No ho dubtin mai: quan els edificis cauen i la societat no es capaç d’oferir el refugi necessari, no hi ha res més ferm que l’enorme braç protector del pare. |