Salvi Danés: "Res i tot"
Introspecció, anàlisi, misteri i narració. Intimitat i bellesa. Sinceritat. La seva obra = una evolució constant. És fotògraf perquè no dibuixava prou bé. I perquè és la seva manera de respondre als (TANTS) interrogants personals. Curiós i inquiet. Li agrada perdre’s, observar, descobrir. Buscar nous camins, noves formes d’expressió. Interpretar la realitat i recrear-la = aprendre constantment. Assegura que el món que hi ha darrere l’objectiu és més pròxim a l’imaginari personal que al real. I d’aquí la màgia, la mirada pròpia. Segons ell, la fotografia no només es mira, sinó que es llegeix. Li agradaria tenir més temps per fer fotos i la gent no s’imagina d’ell tot el que ell s’imagina dels altres. Ha après a viure sense pensar ni en l’ahir ni en el demà, i de petit era com la majoria de nens: inconscient i feliç.
Compromís Què és una foto? Una imatge que desperta alguna cosa. Què hi ha de psicologia? Tota la que un hi vulgui veure. Crec que hi ha més psicologia en les relacions entre imatges. Tothom hi pot quedar bé? Sí, si la foto no busca un compromís amb l’aparença que el fotografiat vol tenir, sí. I per què no ens agradem mai a les fotos? Falta d’autoestima i pudor que hi hagi una certesa física = una demostració de les pors i mancances de cadascú.Interrogants & evolucióQuan vas començar a disparar? Fa uns 8 anys. I com t'has fet fotògraf? No sé si ho sóc encara. En tot cas, no dibuixava prou bé. Què et fa fotògraf? Saber fer servir una càmera i saber transmetre. No ho és qui sap només una de les dues coses o cap. Com diries que és la teva mirada? Curiosa. I la teva obra? Una evolució constant. Què tenen en comú tots els teus treballs? Res i tot. La intenció en cada projecte és evolucionar. Per què fotografies? Per clarificar molts interrogants personals. I què vols explicar? No intento explicar res, sinó més aviat suggerir. Portes sempre la màquina a sobre? Només la deixo quan treballo.Narració & passatLa foto pertany al projecte ‘Transmontanus’. Què en vas aprendre? A moure’m per la fina línia del passat, present i futur. A veure què hi ha de real o imaginari en tot allò que recordem o aspirem ¿És més fàcil fotografiar en l'entorn més pròxim? No, és diferent. Què té l'Empordà que no té Barcelona? Res, al cap de setmana hi ha més pixapins a l’Empordà que a la capital. ¿I el blanc i negre que no tingui el color? El color és molt capritxós, molt real, molt de carn i ossos. El to oníric, de regressió, de record, potser queda potenciat pel blanc i negre. Què et permet utilitzar el llibre com a suport? La narració. Cada vegada m’hi sento més còmode i ho veig més necessari. La projecció d'un treball en forma de llibre enriqueix el procés. ¿Hi penses gaire, en el passat? Sí. Sobretot en les coses que inevitablement seran passat d’aquí ben poc. Com eres de petit? Com la majoria de nens, suposo: inconscient i feliç. Què no fas ara que feies abans? Viure sense pensar en l’ahir ni en el demà. Com et veus d'aquí 10 anys? Treballant i fent fotos. I com t'agradaria veure't? Fent fotos.
Interrogants & evolució
Narració & passat
Massificació = solitud
