ESCENES
BELÉN GINART

La Ruta 40 para taula amb l’obra premiada als Butaca

La companyia reprèn ‘El llarg dinar de Nadal’ a la sala on es va estrenar

La Ruta 40 para taula amb l’obra premiada als Butaca / EL MALDÀ Zoom

Al·lèrgics a la mandra. Els fundadors de la companyia La Ruta 40, Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecillas, sembla que no tinguin ni idea de què vol dir estar amb una mà a sobre de l’altra. Des que van fundar el grup, el 2012, han presentat set espectacles. I això només si es compta la feina en comú; a més, cadascú manté la seva pròpia carrera. L’èxit més gran l’han conegut amb El llarg dinar de Nadal, un boom de públic i crítica guardonat amb el Butaca al millor espectacle de petit format que ara torna a la sala on va néixer, el Maldà.

El llarg dinar de Nadal, dirigida per Alberto Díaz, és moltes coses a la vegada. És una història sobre el pas del temps que ressegueix una família al llarg de nou dècades, condensades en tot just 60 minuts de funció. És una enginyosa màquina escènica escrita per Thornton Wilder el 1931, poc coneguda per aquest racó de món però molt representada als Estats Units (és una de les preferides per les companyies d’aficionats pel seu generós repartiment, amb set actors). És una filigrana tendra i crua on els joves poden projectar la il·lusió pels reptes i els èxits del futur, i els veterans la frustració d’una vida consumida sense assolir molts dels propis somnis.

El llarg dinar de Nadal també hauria pogut ser un motiu de discòrdia al si de La Ruta 40. Però ha acabat convertint-se en una prova dels forts vincles entre la companyia, creada per la voluntat dels seus membres de fer el teatre que els ve de gust, sense imposicions, i com a complement il·lusionant d’altres feines més sòlides en termes econòmics. “Feia molt temps que l’Albert Prat guardava el text en un calaix esperant poder dirigir-lo”, raona Alberto Díaz. “La intenció era que tots tres [Prat, Torrecillas i Díaz] hi actuéssim, però a l’hora de muntar-lo això va ser impossible per una qüestió d’agendes, i l’he acabat dirigint jo amb altres actors -continua-. En el fons, aquesta és l’essència d’una companyia, que tots puguem assumir tots els papers”.

L’espectacle es va estrenar el novembre de l’any passat, el gener d’aquest any van tornar al Maldà i ara han començat a parar taula per a la tercera estada al petit teatre de Ciutat Vella. I tot apunta que anirà tan bé com les anteriors (no pot anar millor perquè van exhaurir totes les entrades). “L’endemà dels premis Butaca es va iniciar una petita allau de demanda d’entrades”, explica Díaz.

El director sap que El llarg dinar de Nadal compta amb alguns espectadors reincidents, fans que ja han vist l’obra més d’una vegada. Pel que fa als neòfits, el que es trobaran al Maldà té molt a veure amb la manera d’entendre el fet escènic a ca La Ruta 40: “Teatre de text, artesà i amb una mirada contemporània”, precisa Díaz. En aquest sentit, la companyia es desmarca de la tendència actual a la mixtura de gèneres i llenguatges. “Nosaltres treballem des del text. Escollim obres que ens entusiasmen per alguna cosa, o demanem a algun autor que ens agrada una peça escrita especialment per a nosaltres”, diu el director.

La col·lecció, de Harold Pinter, presentada recentment a la Beckett, és un bon exemple del primer cas. En el segon supòsit, hi figuren muntatges d’autors com Romina Paula i Marc Artigau. Pel que fa a l’artesania, Díaz reivindica uns espectacles que “no posin l’èmfasi en l’embolcall”. Pel que fa a la mirada contemporània, en teatre és inevitable tenir present el públic d’avui perquè és el destinatari evident de qualsevol proposta, però a La Ruta 40 s’han trobat que algun crític els considera un grup “a contracorrent” justament per la seva concepció més aviat ortodoxa del fet escènic. |

‘El llarg dinar de Nadal’, de Thornton Wilder. Dir: Alberto Díaz. Amb Ignasi Guasch, Aina Huguet, José Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodríguez Soto, Joan Solé. El Maldà (Barcelona). Del 10 de desembre al 3 de gener