LA PORTADA
LAIA BELTRAN

Rut Cañas: “No m’importa tant la tècnica com el que vull transmetre”

Artista visual

Rut Cañas. / PERE TORDERA Zoom

REW

>>

Quan tenia 15 anys perseguia la seva germana amb una càmera digital. Moltes fotos li sortien mogudes, però aquesta no-definició la tenia fascinada. “Com que sempre he tingut la sensació de no saber dibuixar, em vaig enganxar a la fotografia digital”, explica Rut Cañas, biòloga de formació. Amb el pas del temps el hobby innocent es va convertir en una necessitat vital. Fins que aquelles fotos casolanes en moviment van evolucionar -via collage- a poemes visuals. Havia nascut Rutwithouth.

PLAY

>

Un paisatge i una persona desconeguda amb el cap d’un animal. Aquest és el punt de partida d’ Elocuencia visual (Stendhal Books), un llibre de fotografies que recull el seu particular imaginari. “No m’importa tant la tècnica com el que vull transmetre. Sóc introvertida i només amb les fotos he aconseguit treure les merdes que porto a dins”, confessa la Rut, que es guanya la vida a la taquilla de l’Auditori, però que somia a treballar en una editorial. I continuar experimentant. Sempre.

FF

>>

Defuig les etiquetes. No es considera artista. Tampoc fotògrafa. Es nota que li dol que la puguin considerar una intrusa. I tot perquè és autodidacta. Però també l’avala la força emocional de les seves imatges manipulades. La sèrie Días perros n’és el millor exemple, amb uns peus de foto plens de paraules enrevessades que troba rebuscant pels diccionaris. “Jugo mig a mostrar-me, mig a amagar-me”, admet. I potser ella encara no ho sap, però és una poeta visual.

Fotografia de portada: Pere Tordera