MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Roy Ayers: “Els meus pares em van fer sentir que era capaç de conquerir el món”

El vibrafonista Roy Ayers és conegut per èxits de jazz funk com ‘Everbody loves the sunshine’ i ‘Searchin’, amb un so que va contribuir enormement al ‘neo soul’. Actuarà al Mas Sorrer

Roy Ayers  “Els meus pares 
 Em van fer sentir que era capaç de conquerir el món” / MAS SORRER Zoom

La teva música ha influït molt en el soul contemporani. Com et sents quan diuen que ets un músic llegendari?

M’encanta. Tot i que tinc 74 anys, no em sento tan vell. Continuo gaudint de la música i anant per tot el món. És un sentiment meravellós.

Després de més de mig segle dedicat a la música, què és el que et segueix motivant? On trobes la inspiració?

La inspiració la trobo en la mateixa música que toco. I la raó per la qual em resulta tan inspiracional és perquè me la van passar el meu pare i la meva mare. Van ser ells els que em van encoratjar a tirar endavant, a fer música, i els estimo molt per aquest fet. Però la meva gran inspiració va ser el gran Lionel Hampton, perquè em va regalar el meu primer parell de maces de vibràfon. Tenia cinc anys i no ho he oblidat mai. Els pares eren molt fans del Lionel Hampton i em van dir: “Tu seràs tan bo com ell o millor”. I això em va fer sentir que era capaç de conquerir el món. Jo havia cantat en un cor, havia tocat la guitarra… però em vaig dedicar al vibràfon per Lionel Hampton.

No hi ha gaires músics que toquin el vibràfon. Per què creus que no és un instrument gaire popular entre els joves?

Perquè no han estat inspirats per Lionel Hampton com jo… Ell va morir ja fa anys i era un gran performer, connectava amb el públic d’una manera meravellosa. Però sí que hi ha alguns joves que toquen el vibràfon. Jo també he inspirat gent de tot el país. Però no només toco el vibràfon, també toco una mica els teclats. M’agrada utilitzar-los per escriure música.

Com és d’important per a tu que la gent balli als teus concerts?

Molt. I tant, la meva música es balla, és molt funky! M’agrada que la gent balli, és part de la meva música, és part d’un tot. Com va dir Duke Ellington: “ It don’t mean a thing (if it ain’t got that swing) ” [es refereix al títol de la composició d’Ellington del 1931 que significa No vol dir res si no té aquest swing ]. Tothom pot ballar la nostra música!

T’anomenen padrí del neo soul. ¿Hi estàs d’acord?

Em sembla bé, perquè el neo soul està molt bé. M’anomenen moltes coses diferents, però tot són coses bones, de manera que em sembla perfecte.

Què és per a tu el neo soul?

El neo soul és l’essència de la música de ball i el swing. Ni tan sols sé qui s’ho va inventar. També diuen que sóc el rei del neo soul, que faig jazz funk i moltes coses més. Gilles Peterson, el discjòquei londinenc, en diu acid jazz. Jo què sé… Tot em sembla bé, perquè tot són coses bones.

Ets un dels artistes més samplejats de la història. Com et vas sentir la primera vegada que vas sentir un fragment de la teva música utilitzat per un altre artista?

Em va encantar. Hi ha tanta gent que ha samplejat la meva música… Everybody loves the sunshine és una de les cançons més samplejades que hi ha. Mary J. Blige la va utilitzar i el seu disc [ My life, 1994] es va convertir en triple platí. N’estic molt orgullós i espero poder seguir rebent talons per samples de la meva música [riu].

Fa uns quants anys vas treballar amb el duo de música house Masters at Work, al disc Our time is coming (2002). Quina és la teva relació amb la música electrònica?

Sí, vaig tocar el vibràfon amb els Masters at Work i també vaig cantar un parell de temes, dabadabadabada... [es posa a cantar]. Ens ho vam passar molt bé i és molt probable que torni a col·laborar aviat amb el Little Louie Vega i els Masters at Work.

Tens 91 discos al teu nom. No hi ha gaires artistes que ho puguin dir.

Lionel Hampton en tenia 134, Tito Puente més de cent, Miles Davis i Dizzy Gillespie també. Jo he tingut Discos d’Or, però mai un que vengués un milió de còpies o si els ha venut no m’ho han dit mai [riu].

En tens algun de favorit?

Sí, un dels meus favorits és Everybody loves the sunshine [amb Ubiquity (1976)] i un altre és Live at Ronnie Scott’s [2001].

Estàs treballant en nou disc?

Sí, estic treballant en un disc que probablement sortirà a través del meu propi segell el novembre o el desembre d’aquest mateix any.

➔ Roy Ayers. Amb John Presley, Donald Nicks, Jamal Peoples i Larry Peoples ➔ Mas Sorrer (Gualta) ➔ Diumenge, 9. 23h.35€ ➔ El dimarts 4 també actuarà al Mas Sorrer el pianista texà Robert Glasper