CRÍTICA DE CINEMA
GERARD CASAU

Romance en Tokyo

** Direcció i guió: Stefan Liberski. 100 minuts. Bèlgica (2016). Amb Pauline Étienne, Taichi Inoue, Julie LeBreton, Alice de Lencquesaing. Per a qui s’hagués volgut quedar a viure a ‘Lost in translation’

Romance en Tokyo Zoom

Per trobar els orígens de Romance en Tokyo, cal desfer un nus de títols i traduccions diverses que ens du a Ni d’Eva ni d’Adam, la novel·la d’Amélie Nothomb en la qual es basa, inspirada en els anys que l’escriptora belga va passar al Japó. Pauline Étienne encarna l’ alter ego de l’autora; una noia de vint anys que aterra a Tòquio, i que no triga a iniciar una relació amb el Rinri, el jove a qui dóna classes de francès. El seu idil·li s’emmiralla en la fascinació que cadascun sent pel país de l’altre; un amor idealitzat que donarà pas a inevitables moments d’incomprensió. Però, quan toca descriure el desconcert i l’abisme cultural, Stefan Liberski ha de remuntar (sense èxit) el catàleg de detalls encantadors i vistosos que ha instal·lat a l’inici del film, caient en tots els paranys del cineasta turista. Potser és precisament aquesta incapacitat de corregir el to el que ha conduït el director a fer coincidir l’acció amb la catàstrofe de Fukushima; un expeditiu deus ex machina que força el desenllaç de la història sense resoldre res. |