MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Rock, literatura i jocs de rol, segons John Darnielle

El líder de The Mountain Goats sorprèn amb ‘Lobo en la camioneta blanca’

Rock, literatura i jocs de rol, segons John Darnielle / MANOLO GARCIA Zoom

“La gent infravalora l’ànsia que tenim tots de trobar un camí màgic de tornada a la infància”. La frase està extreta de Lobo en la camioneta blanca (Contra, 2015), la primera novel·la del líder de The Mountain Goats, John Darnielle, que ha sorprès molt gratament per la seva brillant originalitat. El llibre, que avança al revés, narra les peripècies del Sean, un noi que es passa la vida dirigint un joc de rol per correu des que un terrible “accident” -no farem espòilers- li va desfigurar la cara quan era adolescent. Com un Frankenstein postmodern, el Sean ha après a conviure amb la seva monstruosa anomalia, però no pot evitar la incomoditat de la gent al seu voltant i el terrible dolor que suporten els seus pares. Potser per protegir-se o perquè és el que sempre ha volgut fer, viu en el seu ric món interior, equivalent a l’univers de la Ciutadella italiana, el joc de rol que ha inventat i que, com es veurà, pot acabar també sent molt perillós. En certa manera, la deformitat li ha permès seguir sent un nen, convertir-se en un monstre, un personatge fantàstic, i seguir jugant.

“Jo no tinc res del Sean”, afirma Darnielle a Barcelona l’endemà de cantar les cançons de The Mountain Goats a l’Heliogàbal. “D’adolescent, jo era molt extravertit i sortia molt, prenia moltes drogues... jo era dels guais, i els guais no jugàvem a jocs de rol, tot i que ara hi jugo cada dimarts si no estic de gira”. Furga a la bossa de mà i en treu un llibre. “Mira, aquest és el primer joc de rol que dirigiré -explica-, representa que ets un insecte i vius en aquest hotel, no pots ni parlar, et comuniques a través de la ment”. Ho diu algú que abans de llançar-se a l’aventura literària ha firmat desenes de discos i està considerat un dels cantautors més lúcids de l’indie nord-americà. “No em malinterpretis, jo també era estrany a l’escola, però no com els nois que jugaven a jocs de rol. Jo era dels que feia teatre, escrivia uns poemes dolentíssims i obligava a escoltar-los a tothom qui em trobava pel camí, ha, ha!”, riu. Un freak, en tot cas, molt diferent del Sean, fascinat pels llibres de Conan el Bàrbar de Robert E. Howard, potser perquè Darnielle també ha jugat una mica amb la literatura pulp a Lobo en la camioneta blanca. Ara, Darnielle és pare de dos nens però ni tan sols es planteja poder-se veure en la situació dels pares del Sean. “És impossible imaginar com serà el meu fill de 4 anys quan en tingui 16, la gent s’equivoca pensant que els nens segueixen un programa, no hi ha programa, és improvisació, és un joc i segueixes els teus millors impulsos sobre la marxa”.

Sabem que la vida de Darnielle no ha sigut sempre flors i violes, però no vol aprofundir en la idea del trauma. Per a ell, el Sean és un personatge de ficció, res més. La novel·la parteix d’un relat curt que ha acabat sent l’últim capítol d’un llibre que s’estructura com una mena de puzle i que es llegeix al revés (“espero que l’última frase del llibre caigui com un cop de martell, per això està en cursiva”). Ciutadella italiana podria ser una metàfora de la mateixa estructura del llibre. En el joc que dirigeix el Sean els participants intenten orientar-se per un món devastat per una catàstrofe nuclear per arribar a un santuari on trobaran la salvació. El camí és atzarós i ple de perills, alguns massa reals.

“No discrimino entre escriure cançons, poemes o una novel·la. Per a mi tot és part de la mateixa feina, només canvia la forma”. Darnielle és, doncs, el tipus de rocker que fa servir la música per donar sortida a la seva expressió literària. El seu últim i quinzè treball amb The Mountain Goats és l’exuberant Beat the champion (2015), publicat per Merge Records, segell que els acull des de fa cinc anys i que és la casa, també, de grups com Arcade Fire i Neutral Milk Hotel. The Mountain Goats van iniciar els seus passos a Califòrnia fa 25 anys i actualment el grup està establert a Carolina del Nord, on viu Darnielle, l’únic membre fix del grup al llarg dels anys. Ell és el guitarrista, el pianista i el cantant d’un llarg repertori de cançons, algunes de les quals han sonat en sèries com Weeds o The walking dead. Darnielle suma ara la seva obra musical i poètica el seu primer llibre de ficció, que va estar nominat al National Book Award 2014. |