MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Rob Zombie: “Farem un gran espectacle de monstres que és una bogeria”

El músic i cineasta Rob Zombie arriba a Barcelona per presentar el seu últim treball, 'Venomous rat regeneration vendor' (2013), i rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges

Aprofitant que véns a tocar a Barcelona rebràs el premi honorífic del Festival de Sitges. Què et sembla?

Quan fas pel·lícules no saps mai què passarà, ni tan sols si algú les acabarà veient. Per això, que arribin a festivals d’altres països, que la gent les apreciï i que et donin premis és un gran honor.

Què ets, un cineasta que fa música o un músic que fa pel·lícules?

En aquest moment la cosa està bastant empatada. Gairebé he fet més pel·lícules que no pas discos i ara mateix potser la gent em coneix més per les pel·lícules que pels discos.

Com et veus d’aquí uns anys? ¿Aparcaràs el rock per centrar-te en el cinema o et convertiràs en un vell rocker?

Crec que continuaré fent-ho de la mateixa manera que ara, gravant discos, sortint de gira i fent pel·lícules. Ningú es retira del rock, perquè és molt divertit. Chuck Berry encara va de gira, els Rolling Stones també... Potser quan faci 70 anys em centraré en les pel·lícules, com el Clint Eastwood.

Creus que el metal és a la música el que les pel·lícules de terror són al cinema?

Sí, cap de les dues coses està ben considerada. En un segell, tot i que els grups de heavy són els que més discos venen, no se’ls respecta gens. I si bé les pel·lícules de terror també fan guanyar molts diners, no se les té en consideració.

Però el teu cinema està ben valorat.

Sí, les pel·lícules tenen el respecte dels fans, dels festivals de cinema, etcètera, però jo em refereixo a les empreses per a les quals treballes, que sovint fins i tot se n’avergonyeixen.

¿El teu últim film, The lords of Salem (2012), no és una pel·lícula de terror en el sentit més ortodox del terme, oi?

Sí, no sé com dir-li, no acaba de ser una pel·lícula de terror. Terror psicodèlic d’autor, en podríem dir.

En aquest film introduïes per primera vegada la música en l’argument.

Sí, volia fer una cosa molt diferent en tots els aspectes. No vull fer la mateixa pel·lícula una vegada i una altra.

¿Has obert una porta per explorar altres gèneres?

Sí, és divertit, perquè de totes les meves pel·lícules aquesta és la que ha tingut les millors crítiques, potser perquè no era gens violenta, ni sanguinolenta, i potser per això molts crítics hi van parar més atenció. Quan veuen una pel·lícula violenta i sanguinària només parlen del tema i s’obliden de l’aspecte fílmic.

Tens un altre film en procés, oi?

Sí, encara no l’he començat. Probablement el començarem quan acabi la gira, al setembre o a l’octubre. Es titula 31 i és un film de terror superviolent, i una mica a l’estil de The devil’s rejects.

Què faries amb un gran pressupost?

No ho sé, tampoc sóc gaire fan de les pel·lícules de gran pressupost, però m’encanta la ciència-ficció. No les pel·lícules de batalletes a l’espai, sinó més a l’estil 2001: Una odissea de l’espai (1968) o Silent running (1972).

El teu grup actual està format per dos músics de Marilyn Manson (John 5 i Ginger Fish) i Piggy D. Quin xou fareu a Barcelona?

Farem un espectacle de monstres que és una bogeria, a tothom li encanta. No serà exactament igual que als EUA, perquè resulta impossible transportar tot el que necessitem, però és un gran espectacle.

Com funcionen les cançons de Venomous rat regeneration vendor (2013)?

Toquem cançons de tots els meus discos, però curiosament les noves són les que funcionen millor. Ara el públic és molt jove.

A Barcelona toqueu amb Soulfly i Powerman 5000, que és el grup del teu germà, i a les teves pel·lícules hi fas sortir la teva dona, Sheri Moon. Com és d’important per a tu la família?

Per treballar, m’agrada formar un grup de gent amb qui tingui afinitat. Suposo que això és el que m’agrada d’estar en una banda de música, amb la qual treballes i convius, en comptes d’anar canviant de músics. Crec que he portat aquesta mentalitat al cinema.

No fas heavy metal clàssic, hi poses electrònica i samples d’altres estils.

Sí, a principis dels 80 em van influir grups com Public Enemy. Si fas heavy metal i només escoltes heavy, la cosa acaba sent avorrida.


Rob Zombie + Soulfly + Powerman 5000 Diumenge 22. Razzmatazz (BCN). 19 h. 30-36 €.

Entrega del premi i projecció de The devil’s rejects: Dissabte 21. Cinemes Aribau (BCN), 20 h. 8 €.