R.I.P.D. Departamento de policía

Hi ha pel·lícules que ja es nota que tenen bones intencions i sap una mica de greu fer-ne llenya. R.I.P.D. n'és una. I sap greu perquè es nota que vol ser ocurrent i imaginativa, tractar l'etern tema dels falsos morts, les ànimes en trànsit, d'una manera original, sense renunciar a una mirada mainstream raonable i servir-nos un digne entreteniment. El problema és que l'invent no pot ser més infantil. Un cop ens han explicat la parafernàlia que tenen muntada -els policies morts en acte de servei que han de seguir treballant en favor del bé comú- el film s'esgota en ell mateix i s'empatolla en el clàssic anar i venir de patacades, efectes especials més vistos que el tebeo i uns acudits que semblen manllevats dels descarts de guió de Men in black i les seves seqüeles. Més enllà de comprovar que el gran Jeff Bridges s'ha convertit definitivament en un germà bessó del no menys gran Kris Kristofferson, ben pocs al·licients queden per gaudir d'aquesta aventura anèmica i desmenjada que promet molt moltíssim més del que finalment proporciona.