Ferralla, boxa i animalisme

BarcelonaEl seu nickname al whatsapp és tota una declaració d'intencions: "Soy el Rey Chatarrero". Qui s'amaga rere el títol nobiliari és Javier Garcia Roche, "ferroveller, boxejador i amic dels animals", com es defineix a si mateix. No només és un fenomen d'Internet, on aglutina centenars de milers de seguidors, també exerceix de líder d'extraradi, citant a Malcom X, clamant contra el capitalisme i adreçant-se als joves amb problemes de marginalitat. Ha convertit la seva vida en un reality-show encobert i de poca autocensura, ensenyant el dia a dia a les xarxes socials amb gran èxit mentre gestiona una ferralleria, un gimnàs i cuida dels seus nou gossos, tots de races considerades perilloses. "Són la meva vida", assegura.

El seu és el negoci més conegut del polígon industrial Montsolís, al Bon Pastor, la ferralleria que regenta i que s'ha convertit en el gran palau de la monarquia absoluta del boxejador. Tres naus presidides pel cartell de "Chatarras Gil", indret de moviment hiperactiu que sembla no aturar-se mai, amb anades i vingudes constants, de camions descapotables a carrets de supermercat plens de ferralla inservible. Mentre Roche no hi és, qui hi mana és Nicolás, un Pitbull a qui Javier va salvar la vida -"me'l van portar uns gitanos amb les potes destrossades, i mira'l ara", recorda- i que desmunta els estereotips de l'espècie, apropant-se mansament a qui estigui disposat a acariciar-lo. El "Rey Chatarrero" no para quiet en cap moment, sempre amb el telèfon mòbil a la mà: "Aquesta tarda he quedat amb dues noies que tenen problemes amb els seus gossos", explica.

Passat amb turbulències

Apartats per una estona de la insuportable calor amb la qual treballen els operaris, Roche s'asseu damunt la taula de l'oficina i comença a parlar abans de rebre cap pregunta: "La gent ens segueix per empatia, perquè connectem bé", assegura. La fama li ha crescut progressivament des de fa dos anys, quan va començar a aparèixer en diversos reportatges de televisió que buscaven al boxejador que organitzava baralles clandestines en una ferralleria del Bon Pastor. "Eren jocs de nens que es neguen a créixer", diu entre somriures. Javier, que sempre ha negat que s'hi fessin apostes il·legals durant els combats, descriu aquella època: "Simplement érem lluitadors que ho passàvem bé fent esport, però va arribar un punt que aquí s'hi podia reunir un centenar de nanos, a més vam cridar massa l'atenció dels mitjans sensacionalistes, llavors vaig muntar el gimnàs".

Aquesta és la gran obra de Roche, Chatarras Palace (en homenatge al casino de Las Vegas) és un centre esportiu gratuït obert a tothom qui vulgui aprendre a boxejar i on no paren d'arribar joves dels barris del voltant. "Ajudar als nanos és una responsabilitat social, no necessito fer grans lluitadors però sí bones persones, que és el que van ensenyar-me a casa", diu. Les figures paternes de Javier han estat clau en la seva redempció, perquè va tenir una adolescència marcada per la delinqüència i el tràfic de drogues, fets pels quals va passar temporades tant a la presó com a centres de menors: "Els pares van salvar-me la vida, va costar adonar-me que treballant honradament podies guanyar-te bé la vida, era més senzill agafar el camí fàcil i dedicar-me als furts, però ells van donar-me el millor exemple i suport". És doncs, Roche, un exemple de reinserció dins la presó? No ho veu així: "Són centres de contenció que no arreglen a ningú, perquè en sortir no trobes cap facilitat", diu. A més, reclama que el Govern hauria d'ajudar als presos d'una manera "seriosa i constant, incentivant a les empreses perquè donin feina a gent que ja ha pagat pel que va fer". Pel ferroveller és important donar "la possibilitat de canviar" als reclusos.

Púgil social

Al sortir de la presó va descobrir la boxa i va mutar de les baralles del carrer cap al ring, on ha destacat com un dels millors especialistes de l'estat, fins al punt que el pròxim 12 de novembre lluitarà per segona vegada pel Campionat d'Espanya del pes superwélter. "Tota la ràbia que havia acumulat en la meva joventut va difuminar-se quan vaig començar a entrenar, m'havien de fer fora del gimnàs perquè m'hi passava el dia", assegura, defensant amb vehemència, els valors que inculca la boxa: "Arriba un punt que guanyar o perdre no és important, però no estaràs respectant ni a l'esport ni a l'adversari si no dónes tot el que tens". Aquest respecte l'intenta inculcar als nois que entrena al seu gimnàs, on Roche ha vist canviar a nanos que al carrer eren "autèntics depredadors".

El problema que es trobava Javier era convèncer tots aquests potencials lluitadors perquè s'apropessin al gimnàs, per això va decidir recompensar econòmicament als que veia amb més futur. "El que m'importa és que vinguin, perquè una vegada són aquí s'adonen que l'esport és una eina per canalitzar tota la frustració que porten de sèrie", explica. Per Roche, cal fer pedagogia i demostrar que la boxa és més atractiva que la delinqüència: "Hem d'enamorar a la joventut, que vegin que som uns xuletes que ens ho passem bé, aquesta és la nostra millor arma".

La batalla de Tordesillas

L'altra gran passió del ferroveller són els animals, sobretot els gossos, per qui Roche te autèntica devoció. "La gent no és conscient de la sort que tenim de compartir la nostra vida amb aquests àngels de quatre potes, et donen suport incondicional, facis el que facis, i encara que els cridis o castiguis, segueixen estimant-te més que la seva pròpia vida". El dia d'avui la plana de facebook de Chatarras Palace supera els 260.000 seguidors, i malgrat els continuats tancaments promoguts per associacions taurines, és una de les pàgines animalistes més seguides de l'estat. La majoria de les publicacions de Roche són relacionades amb l'adopció de gossos abandonats i malalts: "La gent ve a mi com si fos una protectora", assegura.

Una de les accions animalistes més sonades de Garcia Roche va ser el passat mes de maig, quan va anunciar, mitjançant un vídeo, que acudiria al Toro de la Vega de Tordesillas. El seu objectiu: impedir el que considera "una tortura" per l'animal amb l'única finalitat que la gent es diverteixi. "A mi aquestes festes populars on un brau pateix i és abusat no em representen, fomenten el maltractament i no es pot permetre", diu. El clip va ser viral i més de cinc-centes persones, segons explica, estaven disposades a acompanyar al boxejador. Finalment Roche ha desconvocat l'acte després que la Delegació Territorial de la Junta de Castella i Lleó denegués el permís per celebrar el torneig l'ajuntament de Tordesillas. Tot i això, Javier assegura que assistirà a la població espanyola el proper dimarts per veure que es compleix el que ha dictaminat la llei. No hi anirà sol, ho farà acompanyat de diversos representants d'altres associacions animalistes: "Ens esperen en peu de guerra, perquè són gent acostumada a l'abús, però no anem amb ganes de brega, aquesta és una batalla que ja hem guanyat".

Tanta fama també li ha ocasionat crítiques per l'exposició constant que fa de la seva vida privada a Internet. Pel boxejador tot forma part d'una estratègia: “Necessitàvem un ganxo per reclutar a la gent, sumar molts seguidors i així poder ajudar encara més als animals”. Així explica la frenètica activitat que té a la xarxa, mostrant inclús, la seva vida en parella: “Ho ensenyo tot, la gent s'ha enganxat a aquest culebrot però després ha acabat adoptant a gossos gràcies a això”. Qui pitjor ho porta és la seva companya: “Li agrada que ajudi a la gent i als gossos, però em demana que no oblidi el que tinc a casa, i té tota la raó”.