CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Relatos salvajes

*** Direcció i guió: Damián Szifrón. 115 minuts. Argentina-Espanya (2014). Amb Ricardo Darín, Darío Grandinetti, Leonardo Sbaraglia, Érica Rivas, Oscar Martínez. Per a observadors de l’absurditat quotidiana

Precedida pel rotund èxit de taquilla aconseguit a l’Argentina, Relatos salvajes ens arriba disposada a convertir-se en un reflex monstruós i (no tan) deformat de les nostres neurosis quotidianes. Dividida en sis capítols autònoms, la nova obra de Damián Szifrón exposa de forma precisa, hilarant i visceral una tesi demolidora: que les societats “modernes” s’han convertit en bombes de rellotgeria incapaces de contenir la violència que batega sota una fina capa de civisme. Una dinàmica barreja de realisme social, thriller i comèdia negríssima, Relatos salvajes funciona com un còctel misantròpic que posa una lupa d’augment sobre un món farcit de corrupció, hipocresia, ruïna moral, lluita de classes, set de venjança... Un grand guignol que, en els seus millors moments, remet a la cara més esperpèntica del cinema dels germans Coen. Tanmateix, aquesta relectura contemporània d’ Un dia de fúria acaba trobant els seus límits en la incapacitat de Szifrón per connectar emocionalment amb uns personatges reduïts a la més cruel caricatura.