CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Refugiado

** Direcció: Diego Lerman Guió: Diego Lerman, María Meira. 95 minuts. Argentina (2014). Amb Julieta Díaz, Sebastián Molinaro, Marta Lubos, Silvia Baylé, Sofía Palomino. Per a exploradors del terror social

POI Zoom

L’aproximació del cinema a problemes com la violència de gènere o el maltractament infantil sempre ha sigut conflictiva. D’una banda, aquests films corren el risc de resultar massa freds o ambivalents en el legítim desig d’esquivar un cert maniqueisme o melodramatisme. I de l’altra, hi ha el perill de bloquejar el potencial meditatiu de la pel·lícula en favor de la crua exposició d’aquestes xacres socials. Refugiado, de l’argentí Diego Lerman, cau en el segon d’aquests paranys. Forçant massa l’accent sinistre d’aquesta història d’una dona que s’escapa amb el seu fill d’un marit violent, la pel·lícula acaba alimentant el descrèdit de l’espectador. Lerman no amaga el seu interès per explorar certs patrons del thriller de terror -un còctel genèric que juga contínuament amb les atmosferes opressives-, però tot i així l’acumulació d’episodis i escenaris escabrosos resulta insostenible. El conjunt dibuixa un tèrbol panorama expressiu en què no prospera l’intent del director per construir un joc dialèctic entre la misèria moral del món dels adults i l’heroica innocència dels infants.