CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Red Army

**** Direcció i guió: Gabe Polsky. 76 min. Rússia (2014). Documental. Amb Viacheslav Festisov, Scotty Bowman, Anatoli Karpov, Alexei Kasatonov. Per a alumnes d’història que prefereixen una metàfora a una lliçó

poi Zoom

Red Army rima en assonant amb un altre títol de la cartellera, Foxcatcher. La pel·lícula de ficció de Bennet Miller explica, amb l’excusa de la lluita lliure, el patriotisme nord-americà i la lluita de classes en l’era Reagan. I aquest documental apadrinat pel gran Werner Herzog utilitza la història del gloriós equip d’hoquei sobre gel dels últims anys de la Unió Soviètica per exposar les contradiccions i l’esfondrament del bloc comunista. Muntat amb el sentit de l’humor, la dialèctica entre imatges i l’entreteniment que fa patxoca, Red Army es pren aquest dream team de l’hoquei com una metàfora del país que representaven. Però, aquí és on hi ha el suc, ho fa de manera tan literal que mostra tant els anys en què aquest equip era un ideal d’harmonia (moviments inspirats en el Bolxoi), estratègia (Karpov, de consultor tàctic) i pensament únic (els jugadors convivien onze mesos junts, tu diràs), com en l’època pre- perestroika, en què el malestar i la dissidència d’aquestes estrelles de l’esport que exigien més llibertats individuals també es van convertir en un símbol d’un règim que es pansia.