PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Reciclatge sobrenatural

'Believe', d’Alfonso Cuarón, una sèrie fantàstica mancada de personalitat

El panorama televisiu, pel que fa a la ficció, viu aquests dies una certa calma marcada per la ressaca post True detective i les ànsies que arribin les estrenes més esperades de la primavera al llarg de les pròximes setmanes d’abril: la comèdia de Mike Judge per a la HBO Silicon Valley i les noves temporades de Mad men, Joc de trons i Veep. La NBC ha aprofitat que l’agenda encara no està atapeïda de grans títols per estrenar una de les seves grans apostes per al 2014, Believe, una sèrie sobrenatural creada pel fa poc oscaritzat Alfonso Cuarón i produïda per J.J. Abrams, el responsable de Lost. Veure la primera ficció de Cuarón, que a més firma l’episodi pilot, després de l’èxit de Gravity tenia el seu atractiu. Però el resultat no pot ser més decebedor.

Cuarón i el seu còmplice a l’hora de crear la sèrie, Mark Friedman, no s’han trencat gaire el cap a l’hora de dibuixar l’argument dins d’un gènere, el de les ficcions sobrenaturals, més propici al reciclatge i la imitació que no pas a l’originalitat. La protagonista de Believe és la Bo (la jove actriu Johnny Sequoyah), una nena amb poders paranormals: pot esbrinar què pensa una persona només tocant-la, moure objectes amb la ment i anticipar el futur. Les seves habilitats provoquen que sigui cobejada per Roman Skouras (Kyle MacLachlan, en un paper una mica autoparòdic), el típic malvat milionari que vol utilitzar-la per fer el mal. D’altra banda, hi ha un equip d’agents dirigits pel Winter (Delroy Lindo) que treballen per defensar-la des que era petita. S’anomenen True Believers. Sense ironia. El primer que fan és posar-la en mans d’un estrany protector: el Tate (Jake McLaughlin), un condemnat a mort a qui alliberen de la presó perquè és el pare biològic de la criatura, una informació que desconeixen tant l’antic pres com la nena. Aquesta família monoparental es veu obligada a emprendre una fuga constant per escapar-se dels que volen raptar la nena...

Believe desprèn olor de refregit de referències vàries: té elements d’una versió juvenil de X-Men, de qualsevol sèrie amb un grup paragovernamental d’investigació tipus Agents of S.H.I.E.L.D., d’una mala imitació del cinema de M. Night Shyamalan, d’una nova variant de Nikita... El ventall d’influències no seria preocupant (de fet, és marca de la casa Abrams) si nodrís una obra que acaba desenvolupant la seva pròpia personalitat. Però no és així. Per rematar-ho, Believe també és un dramot de considerable sensibleria en què un home teòricament perillós descobreix el seu instint paternal al costat d’una nena repel·lent. Junts consolen persones que es troben al llarg del camí encara més desgraciades que ells.

UN ACCIDENT I POC MÉS

Després de dos episodis, Believe no dóna mostres de redreçar-se. El fet que Mark Friedman abandonés la seva responsabilitat de showrunner abans de l’estrena tampoc augura res de bo. La ficció de la NBC ni tan sols pot presumir d’una realització espectacular com es podria esperar d’un capítol pilot dirigit per Alfonso Cuarón, rei del pla seqüència i la steadicam. El millor de la sèrie són els dos minuts inicials del primer episodi, un accident de cotxe rodat amb una d’aquelles càmeres omniscients capaces de ficar-se pels racons més inesperats i tan típiques en el cinema del mexicà. A partir d’aquí, tot va cap a pitjor.

A FAVOR

El millor és l’arrencada
del primer capítol, violenta,
pertorbadora i molt
ben filmada.

EN CONTRA
El to inicial no es manté, i
la sèrie resulta més lacrimògena
i toveta del que
som capaços d’assumir.

'BELIEVE' TEMPORADA 1 ★
D’ALFONSO CUARÓN I MARK FRIEDMAN
PER A LA NBC
Es pot veure a Canal+ i Yomvi