OBLADI-OBLADA
Cultura 10/07/2015

Rebecca Clarke: feina = 100% sentiment

La il·lustradora vol ser menys autocrítica i guanyar més llibertat a cada traç

i
Bibiana Ballbè
3 min
PIO

Interès infinit en les persones. En les expressions i les formes de les cares. En la natura i els materials. En l’AMOR = les il·lustracions de Rebecca Clarke són PUR sentiment. Amb colors aigualits, brillants, extravagants. Formes simples i pocs retocs digitals. Per a ella, cada encàrrec = un nou repte, una nova satisfacció. Però també injeccions d’ansietat i inseguretat >> I d’aquí part dels seus objectius: ser menys autocrítica. Guanyar llibertat en cada traç. Mirar-ho tot amb més perspectiva. I gaudir dels bons resultats, que fins ara han sigut constants: encàrrecs per a The New York Times, The Plant Magazine o Boston Globe en són l’autèntica prova. Altres somnis? Tenir una família i poder morir havent il·lustrat tones de llibres infantils / diaris / revistes / projectes. I pel que fa a curiositats: és la millor amiga de Marie Assénat, a qui vaig entrevistar la setmana passada, i amb qui la Rebecca va estudiar a la mateixa escola a París però que no va conèixer fins que es va traslladar a Nova York = serendipity, accidents feliços. I idees clares: només creu en l’amor a primera vista quan es tracta d’art, natura o pastisseria. I en l’amor per sempre, SEMPRE.

AMOR I CANVIS

¿Creus en l’amor a primera vista? No; tret que sigui sobre art, natura o pastisseria. ¿I en l’amor per sempre? Totalment = porto molt d’amor per a persones que van formar part de la meva vida i que ara ja no hi són! ¿Hi poses molt de sentiment en el teu estil? Sí. I també color. I blanc i negre. ¿Diries que el teu segell és el que més t’agrada? Sí; si no el canviaria. ¿L’has anat modificant gaire al llarg del temps? Sempre està en constant evolució. Ara els meus esborranys són més interessants del que solien ser = el múscul del meu cervell –per sort– s’ha exercitat. ¿Quin altre canvi t’agradaria fer? Ser més lliure amb el traç, i mantenir una certa simplicitat amb les formes. ¿I de la teva personalitat? Ser menys autocrítica amb la meva feina i poder-ho mirar tot amb més perspectiva.

FEINA I INSEGURETATS

Com d’important és la feina per a tu? Ara mateix és en el que destino més atenció. ¿És el que més t’agrada? Excepte l'ansietat i la inseguretat que em genera, tot i que –afortunadament– ho estic millorant. ¿Sempre t’ha agradat dibuixar? Des de que puc agafar un llapis.¿Dibuixaràs sempre? Sí = és un dels meus plaers de la vida.

GANA I EXPRESSIÓ

¿Què és el primer que fas abans de dibuixar? Menjar alguna cosa –odio haver de tallar el procés creatiu per gana!–. I l’última? Escanejar el que he fet per si de cas hi cau aigua o brutícia. ¿D’on treus la inspiració? De les expressions i formes de les cares. De la natura i dels materials amb què treballo. ¿Estàs satisfeta creativament? Diria que sí. Cada projecte és un nou repte, i –un cop acabat– una nova satisfacció. ¿On t’agradaria arribar amb l’art? Aconseguir més moments que em facin sentir realitzada. I il·lustrar més temes significatius que arribin a molta gent.

'SERENDIPITY' I SOMNIS

¿La situació més estranya que has viscut mai? Estudiar a la mateixa escola que la il·lustradora i actual millor amiga Marie Assénat, i no conèixer-la fins que vaig traslladar-me a Nova York. ¿La més especial? Un viatge a l’Índia que vaig fer ja fa uns quants anys. ¿I d’aquí 15, com t’agradaria veure’t? Tenint una família i amb molts llibres infantils / diaris / revistes / projectes il·lustrats per mi.

stats