Raúl Sánchez-Serrano: “La gentrificació de Barcelona és delirant”
Traductor i cap de premsa de Blackie Books
REW
<<
“Quan vius a la Verneda no tens gaires expectatives. Costa imaginar-se un mateix fent coses increïbles”. Tot i això, el nen Raúl Sánchez-Serrano també va somiar a ser esportista d’elit o astronauta. Al final, va matricular-se a traducció i interpretació. “No sé per què vaig fer-ho, però va ser una experiència viure al Regne Unit i al Japó, conèixer gent diferent i aprendre llengües”. Quan va llicenciar-se, al 2008, va trobar-se un país en crisi. I es va resignar: “Treballava del que podia”.
PLAY
>
Un dia va dir prou i va apuntar-se a un màster de comunicació i periodisme de moda. “Llavors vaig entendre que el que fa la universitat és oferir productes educatius sense gaire aplicació al món real”, afirma. I repassa en veu alta la seva llista de “feines de merda”. Tot i això, va tornar a intentar-ho amb un màster d’edició, l’oportunitat per a un gran lector com ell d’entrar en contacte “amb els llibres i la literatura”.
FF
>>
Fa quatre anys, una trucada de Blackie Books li va canviar la vida. “Buscaven algú que els adaptés el Kakebo, un quadern japonès per aprendre a estalviar. Vaig fer aquell projecte i continuo aquí. Ara porto el departament de premsa de l’editorial”. Diu que la crisi l’ha tornat “escèptic per sempre” i es queixa de la gentrificació de Barcelona. “És delirant. I més per a mi, per a qui les arrels són tan importants. A vegades penso que me n’aniré a Libros, el poblet de Terol d’on ve part de la meva família”. Libros? “Sí, Libros. La vida té uns girs molt estranys”.
