CARA A CARA

Ramon Prats entrevista Albert Cirera

'Free jazz', música improvisada? El duo de bateria i saxo Duot no es deixa etiquetar fàcilment, però és a l’epicentre d’una de les escenes musicals més inquietes i excitants de Barcelona. Avui actuen al cicle BandAutors del Palau de la Música

Ramon Prats Albert Cirera Entrevista Zoom

R.P. |¿El millor i el pitjor de Duot?

A.C. | El millor: la constància, que sempre estiguem en evolució, que fa 8 anys que toquem i encara ens sorprenem, que toquem en relació a l’estat d’ànim, que els de l’ impro diguin que no fem impro i els del jazz diguin que no fem free jazz ; crec que som un grup d’improvisació i no de música improvisada. El pitjor: que mai en podrem viure.

L’origen del free jazz té molt a veure amb les reivindicacions racials i socials del moment. Creus que nosaltres reivindiquem alguna cosa?

Jo en principi no reivindico res, no sé tu. Per desgràcia, sempre he sigut un calçasses. Prefereixo que cada persona que ens escolti trobi la seva reivindicació personal.

¿Has pensat com serà el concert del Palau de la Música?

Home, en algun moment o altre hi penso. Com sonarà, l’acústica, la sensació del públic, si m’emocionaré... Per la resta, tinc tanta confiança en aquest grup que sé segur que ens ho passarem de collons i que serà un concert fantàstic! Fa temps que no toquem, n’hi ha ganes!

Tocar amb altra gent ens ha oxigenat i ens ha fet créixer. ¿La teva estada a Portugal tindrà el mateix efecte?

Segur que sí! Si jo sóc a Portugal tocant amb gent nova, tu t’estàs fotent un fart de tocar amb tothom, que això de Robadors s’ha convertit en un All-Star del free! Segur que la cosa serà diferent, estem sempre en cerca i captura d’alguna cosa, com a grup i com a músics individuals. Segur que ens haurem d’explicar moltes coses a fora i a sobre l’escenari.

Què cal per gaudir de la música de Duot?

Potser sona a tòpic, però crec que t’has de deixar portar: escoltant, posant la ment en blanc, intentant seguir la història que ens estem inventant, patint, relaxant-te, respirant, rient... No ho sé, ballant, deixant-te anar! Això és el que fem nosaltres, i el públic hauria de fer el mateix. Un amic sempre comenta que hi ha alguna cosa d’espiritual en la música que fem. Doncs això, connectar amb algun esperit!

Què et dóna el saxo que no et donin els altres instruments?

No ho sé, però cada cop m’ho passo millor amb l’instrument. A mi m’agradaria tocar-los tots, però no pot ser. El saxo em dóna volum, l’oportunitat de fer incomptables sons sense l’ajuda de l’electricitat, em dóna so. També és una cosa física, m’agrada com s’agafa, és com una projecció del meu estómac... Moltes vegades somio que doblego el saxo a mig solo de Duot, de l’energia amb què estem tocant, i això m’agrada.