Cara a Cara

Rafael Metlikovez entrevista a Xavier Theros

Xavier Theros i Rafael Metlikovez són Accidents Polipoètics, que presenten el seu nou espectacle de poesia, aforismes i accions 'Baby bum' a La Seca Espai Brossa (Barcelona). Fins al 26 de maig

DANIDE / DANIDE Zoom

R.M. |El teu pare era ebenista i la teva mare despatxava al mercat. Com un nen de Sants arriba a poeta?

X.T. | Sense adonar-se'n, una mica per joc, una mica per avorriment. Jo vaig ser un infant que no sortia a jugar al carrer, preferia quedar-me a casa. Com altres fills del baby boom , percebia els llibres, els tebeos i la televisió com a formes equivalents d'apaivagar la meva curiositat.

La recent angina de pit que has passat, què t'ha fet pensar?

Que la vida és un regal extraordinari, que moltes vegades no valorem tants detalls quotidians que ens fan feliços i que en la malaltia reconeixeràs els que t'estimen.

Recomana'm un autor, un llibre. Per què aquest?

Jo fa molts anys que recomano els poemes de Salvat-Papasseit perquè és el sant patró de les coses petites, el poeta de la joia de viure, de l'amor foll i espontani, i perquè, com jo, era un enamorat de Barcelona.

De què sents nostàlgia?

De la salut, de la indiferència davant la salut. Quan ets jove no penses mai que la gent que estimes pot emmalaltir o morir. D'aquella sensació d'immortalitat que tenen els nens.

Quin clàssic de la literatura t'hauria agradat escriure?

L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. És el llibre més impressionant dels que he llegit, és un text de descobriment, un panegíric a la llibertat i la joventut. L'única cosa que envejo de debò és la possibilitat de llegir-lo altre cop per primera vegada.

¿La teva formació com a antropòleg ha influenciat la teva escriptura?

L'antropologia és un bon paradigma per entendre el món modern, t'ajuda a percebre la relativitat dels valors i dels fonaments de la cultura, i ho fa sense solemnitats innecessàries. Per a un escriptor, això és impagable. Escriure és observar els altres com un eixam de narracions autònomes, que busquen ser explicades.

Tres poetes que per tu valguin la pena i per què.

Jacques Prévert perquè el món és un cafè amb llet, Joan Brossa perquè el món és un joc de màgia i Vladimir Maiakovski perquè la poesia és una pista de circ. Els poetes som del llinatge dels ensinistradors de puces.

La mort és superior a l'amor? O a l'inrevés?

La mort i l'amor només són diferents metàfores d'un mateix procés de la matèria, al qual anomenem la vida . El gran Jesús Lizano diria que s'ha d'estudiar molt per tornar a la innocència, on totes les preguntes tenen una única resposta.