ART
SARA ARMADA

Núria Güell: "La revolta és una obligació moral"

Convocar un concurs de cartes d'amor a l'Havana en què el premi és la nacionalitat espanyola i casar-se amb el guanyador. Escriure un llibre anomenat 'Com expropiar els bancs'. Aquestes són algunes de les 'Alegaciones desplazadas' amb què Nria Güell (Girona, 1981) combat els perversos mecanismes del poder.

Pot sortir alguna cosa bona d'aquest 2013?

Aparentment sembla que tot s'esfondri, però jo crec que justament la pèrdua de l'esperança és el motor que obrirà noves escletxes. Si perdem l'esperança, perdem la por i som més lliures per construir nous models.

Tu què li demanaries?

Que cada cop siguem més els que tinguem consciència del poder que tenim cadascú de nosaltres. El tirà només és tirà si té súbdits que obeeixen.

Practiques un art d'acció contra les institucions i el poder. ¿Penses que avui és més difícil o perillós, amb les retallades de drets constitucionals?

No crec que sigui més difícil, però el que sí que és cert és que actualment has d'estar disposat a assumir més riscos.

A part de la poètica del gest, ¿l'artista té algun paper en la transformació social?

L'artista el té igual que qualsevol ciutadà i no em refereixo a grans accions sinó a micropolítica (les decisions quotidianes), que de fet és des de l'única dimensió que es pot portar a terme la transformació social. Però l'artista disposa de temps per pensar, forma part de la seva pràctica diària, i segurament per això ja fa temps que des de la reflexió artística se'ns estava alertant de la situació actual.

¿Continues en contacte amb el famós atracador de bancs el Solitario? I amb el marit cubà?

Els meus projectes normalment són de llarga duració i amb un compromís elevat, de manera que s'estableixen relacions més enllà del que és professional. Continuo en contacte amb el Jaime Giménez Arbe, el Solitario , tot i que a la presó on està el torturen psicològicament i miren de fracturar els seus vincles amb l'exterior. També mantinc contacte amb el meu marit.

¿I segueixes enviant cartes diàriament al responsable polític del règim FIES (fitxers d'interns d'especial seguiment) d'aïllament de presos?

Al ministre de Justícia que va legalitzar el FIES (Francisco Caamaño) ja li vaig fer arribar totes les cartes que em van enviar els presos. Ja no tinc cap motiu per seguir-hi en contacte.

Has aconseguit expropiar diners dels bancs?

No he intentat expropiar diners als bancs. En el cas de fer l'acció el més important per sortir-ne absolt és poder demostrar que tu tenies la intenció de tornar els préstecs. Difícil de creure en el meu cas.

¿La revolta és una obligació moral de l'artista?

Per mi la revolta és una obligació moral de qualsevol persona que no estigui d'acord amb l'ordre establert. Hi ha moltes maneres de dur-la a terme i crec que cadascú des del seu àmbit hi pot contribuir. L'artista té una veu pública que no tenen la majoria dels ciutadans i això comporta una responsabilitat, però depèn de l'ètica, els valors i dels interessos de cadascú.

Al projecte col·lectiu www.propagando.net preguntes per què hauríem d'acabar amb qualsevol forma d'autoritat.

Subordinar-nos a l'autoritat externa implica neutralitzar el desenvolupament individual i massa vegades trair els valors personals de cadascú. Obeir l'autoritat és ser còmplice actiu de les barbàries que s'estan portant a terme en nom de l'ordre i la seguretat. La forma d'acabar amb l'autoritat és desobeint i assumint com a única autoritat legítima la d'un mateix.