"Que la gent no s'espanti, som Els Pets de sempre, però amb ganes d'obrir un nou camí"

Com està el Lluís? La notícia de la cancel·lació dels concerts ens ha sorprès a tots.

S'està recuperant. Està en mans de metges i esperem que a l'octubre o al novembre puguem reiniciar la gira. El metge li diu que val més que descansi un mes o dos i que no abusi, que ja tenim una edat!

És una crisi d'estrès?

Sí, ha de descansar. El procés del disc ha estat dificultós, com tots, però de vegades el cos no aguanta com quan teníem 30 anys. El ritme d'assajos continuarà i quan es vegi capaç de pujar a l'escenari ho farem. Ara està més bé, i a mi em fa por que no vulgui començar massa ràpid!

Justament per a aquest disc heu estrenat productor, Raül Fernández Refree

Sí, és un productor molt autor i a part de fer d'enginyer es posa molt en el que fa. Teníem una mica la idea del Rick Rubin, que agafa artistes veterans i, conservant-ne l'essència, els fa fer un tomb. D'altra banda, havia treballat amb el Brad Jones, que havia produït els nostres últims discos.

Com ha anat la gravació?

El Raül va estar entusiasmat. Ha estat un disc dificultós perquè tots ho són i ell vol dirigir-ho tot, fins i tot opina sobre les lletres perquè li interessa tot el concepte i a nosaltres això també ens anava bé. No vull dir que el Marc Grau o el Brad Jones no ho fessin, però hi ha coses que ell les vol dominar més. El Refree, a més, ha fet gairebé totes les guitarres, també ha posat baixos, melotrons, algun teclat, ha fet els arranjaments de corda...

Fins ara només hem pogut sentir el senzill Bombolles

No, és representatiu del so més clàssic d'Els Pets, amb aquestes tornades encomanadisses, brillants, hereves de la tradició del pop anglès de tota la vida, i això ho hem tingut en compte a l'hora de triar el primer single . De les lletres sí que podria ser representativa, però pel que fa al so hi ha coses més arriscades, que sorprendran més, de producció no tan brillant, més fosca. Hem pujat un graó. Hi ha un apart molt folk, molt orgànic, que a mi m'agrada molt, i una part de guitarres més indies , tot i que és una paraula que no m'agrada, no sé què vol dir. Que la gent no s'espanti, som Els Pets de sempre, però tenim ganes d'obrir un nou camí.

Heu canviat de productor i també de discogràfica. ¿És una nova etapa per a Els Pets?

Podria ser, no n'ets conscient quan ho fas. RGB Suports és la nostra oficina de management , que creiem que defensen molt millor els nostres interessos, no tant econòmics sinó artístics. Estem en sintonia.

En les lletres hi predomina un sentiment d'enyor o de tristesa, i passa tant en les del Lluís com en la que firmes tu.

Les cançons són com descàrregues i no saps mai per què el subconscient et fa escriure allò. Jo de les del Lluís no en puc parlar, però és el millor escrivint sobre relacions humanes. Pel que fa a la meva [ Reprenc el vol ] és un homenatge a la gent que s'aixeca cada matí i que tot i que li passin desgràcies té collons de tirar endavant.

En les lletres la crisi apareix com a part del paisatge, no com a tema principal, oi?

Els Pets mai hem sigut un grup pamfletari. Potser al principi sí que havíem fet alguna cançó més de cara a barraca, però ens agrada més retratar la vida. I el decorat d'aquesta vida és, per exemple, el que va passar dimecres a la Via Catalana. En el rerefons de les cançons sí que hi ha una connexió amb el que està passant, no som un grup autista.

¿No trobeu a faltar el vostre vessant més combatiu ara que passen tantes coses?

Cada artista va trobant el seu llenguatge i la manera d'expressar les coses. Penso que hi ha altres grups que fan la funció que potser havíem fet nosaltres a finals dels 80 i principis dels 90. I nosaltres hem trobat un camí que està més d'acord amb els artistes que ens agraden.

No vau tocar al Concert per la Llibertat perquè estàveu fent el disc, oi?

Sí, entràvem a l'estudi, teníem un cap de setmana d'assajos i vam veure que si ens enredàvem la cagaríem. De vegades has de triar, encara que sàpiga greu.

Malgrat les dificultats Els Pets tiren endavant.

Sí, i a més ara estem més units que mai. A les famílies quan passa una cosa així tothom fa més pinya que mai. Ara el que s'ha de fer és estar al costat del Lluís i mirar que es recuperi ben aviat. Nosaltres hem quedat la setmana que ve per assajar. Ell no està al llit, fa una vida relativament normal, i això vol dir que el ritme d'assajos continuarà per estar en forma fins que ens veiem capaços de pujar a l'escenari. No ens hem separat, al contrari. Continuarem treballant i fent-li costat.