CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Qué extraño llamarse Federico

*** Direcció: Ettore Scola. Guió: Ettore Scola, Paola Scola, Silvia Scola. 96 minuts. Itàlia (2013). Amb Vittorio Viviani, Sergio Rubini, Antonella Attili, Tommaso Lazotti. Per a estudiosos dels mestres del cinema italià

Qué extraño llamarse Federico Zoom

Ningú ha explicat millor Fellini que el mateix Fellini. La seva obra ja incloïa prou elements d’autopsicoanàlisi i metallenguatge. El perquè de les seves obsessions, somnis i records ja era una part fonamentals de la seva creació. Per això potser no calen documentals sobre el mestre de Rímini. Tot i així, l’angle que troba Ettore Scola per fer aquest híbrid entre biopic artificial i documental multiformat és molt interessant. Conscient que Fellini ja està explicat i reexplicat, el que fa el veterà director és explicar-se ell mateix a partir de la seva relació amb el gran Federico (¿hi ha millor tribut a Fellini que fer cinema des del jo?). A partir de les experiències de primera mà dels anys que van coincidir a la revista satírica Marc’Aurelio, dels amics comuns que pivotaven entre ells (Marcello Mastroianni o el guionista Ruggero Maccari) o de les similituds i diferències entre les seves trajectòries, Scola supera l’homenatge laudatori per construir unes memòries entranyables sobre la complicitat i sintonia que, puntualment, va mantenir amb Fellini. |