Pxxr Gvng: el rap dels pobres aterrarà al Sónar

Fa molts anys que el rap espanyol no rebia un revulsiu com el de Pxxr Gvng (llegit Poor Gang [la colla dels pobres]). “Dit clar i ràpid, som els primers rapers d’aquí”, etziba D. Gómez, MC madrileny que, juntament amb Yung Beef i Khaled -de Granada- i el productor barceloní Steve Lean, va formar aquest col·lectiu, fa poc més d’un any, al barri del Raval. “No és per menysprear ningú, però fem una cosa que no existia a Espanya -diu Yung Beef-. Ser raper és l’actitud del carrer i abans només hi havia els flamencs. Per això el rap ha triomfat a Amèrica. Si el rap americà hagués sigut com a Espanya seria com un certamen literari”. “Si no véns del carrer no seràs mai un raper”, remata D. Gómez.

De moment, tot els ha anat de cara. Triomfen a YouTube i les xarxes socials sense tenir un disc al mercat -que sortirà a finals de juny amb Sony-, van fer un concert multitudinari a l’últim BAM i ara debutaran al Sónar. Sobre el concert de La Mercè, Yung Beef explica: “La major part del nostre públic és pobre, és gent a qui li costa pagar una entrada i allà ens van donar l’oportunitat de fer-ho gratis. A mi em va fer vertigen i tot”, diu Yung Beef. El Sónar suposa tot un reconeixement per a la seva música. “Em fa il·lusió però no m’agrada el preu, tot i que sé que és impossible fer el Sónar sense cobrar. Això sí, ens dóna credibilitat i serà una experiència, s’estan bolcant molt en nosaltres i hi haurà sorpreses”, assegura.

En realitat la música de Pxxr Gvng és el trap, una variant electrònica del hip-hop que ve del sud dels Estats Units. Però no només es fixen en la música d’Atlanta, sinó també en la de Colòmbia, Puerto Rico, la República Dominicana... “El trap és antisistema, buscar-te la vida sense treballar dins el sistema, sense ser un gripau, un policia. Nosaltres cantem i fem el que podem, no amarguem la vida a ningú ni fem fora la gent de casa seva”, explica Yung Beef. Per a ells, el trap és també la música llatina. “A Espanya el reggaeton ha tingut una persecució política, se l’ha atacat en campanyes del PP dels anys 90 en què, per racisme, es deia: «A Madrid es balla el xotis, no el reggaeton ». Això només passa a Espanya, no es planteja ni a França ni a Londres ni a Nova York, on pots sentir Daddy Yankee en una festa amb Madonna”, assegura. Per on reben i pot ser que rebin més és per les lletres: sexe, drogues i violència formen uns textos que alguns titllaran de sexistes però que tenen una capacitat que el rock va perdre ja fa moltes dècades: escandalitzar els pares. “Tothom que trobi que les meves lletres són sexistes les ha de trobar racistes i el més dolent que hi hagi, això ningú ho nega. Jo dic puta, però és que puta m’ho dic a mi mateix. Per a mi, una puta és una persona molt més vàlida que un policia o un advocat. A mi aquesta paraula no m’espanta. Dic puta i dic negre i és evident que no som racistes”, es defensa Yung Beef. “La societat ho vol veure com una cosa negativa perquè l’home segueixi sent el poderós i la noia no. Qui s’escandalitza està prohibint a aquella noia que pugui ser igual de xula que un xaval, és un llenguatge que jo faig servir pel lloc on m’he criat”, diu D. Gómez. “Els nens i les nenes som el mateix”, afegeix Yung Beef.

Sobre la política, expliquen que la segueixen però que no voten. “Els polítics van amb americana i a mi m’ha fet fora de casa un tio amb americana. Per a mi, són tots els mateixos”, diu Yung Beef, i afegeix: “N’estic al marge, no veig el sentit d’escollir algú que em governi, sé que no hi ha llibertat d’expressió i a mi la policia m’ha despullat, m’ha pegat i de tot, han empresonat els meus pares. A mi no m’ha ajudat ningú, haurien de destruir el món i tornar-lo a construir perquè jo anés a votar”. |

Sónar 2015

Fira Montjuïc i Fira Gran Via. Del 18 al 20 de juny. Més info: www.sonar.es

The Chemical Brothers, Skrillex, Duran Duran, Die Antword, A$AP Rocky, FKA Twigs, Flying Lotus, Róisín Murphy...