Populaire

¿És possible avui dia realitzar una pel·lícula, ja sigui un melodrama o una comèdia romàntica, com als anys 50? Tornar a mirar en Cinemascope, a través de colors saturats i de manera innocent com en un musical? Els espectadors de Todd Haynes sabem que, en efecte, girar la vista enrere és cada vegada més complicat, però a Régis Roinsard, director de Populaire, el pas del temps i les seves conseqüències no el preocupen gens. Seduït per la lluentor de la imatge vintage, el cineasta francès, que debuta amb aquesta comèdia romàntica, només busca tornar-se a enamorar d'uns anys enormement fructífers per al cinema i la cultura popular. El bon gust li sobra (les seves cites passen per Hitchcock, Grace Kelly, James Stewart, Douglas Sirk o l' easy listening de Xavier Cugat), però la seva passió per l'estil de vida retro no aconsegueix donar consistència a la proposta. A mig camí entre el conte de fades i el retrat d'una època, Populaire comença com una bonica fantasia femenina (no pas feminista) per transformar-se en un film d'aparador. I poc més.